Quan arriba desembre la gent només pensa 'en' o 'a' comprar?

Fins a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) l’any 2016, la normativa deia bàsicament que, quan un verb, un nom o un adjectiu que demana un complement preposicional va seguit d’una oració d’infinitiu, la preposició que precedeix l’infinitiu només pot ser a o de. Per tant, el que hauria estat normatiu hauria estat afirmar que la gent pensa a comprar regals i que n’hi ha que es conformen a (o bé de) veure la família.

La GIEC, però, que anomena el fenomen alternança de preposicions, va introduir algunes modificacions respecte a la normativa anterior, malgrat que considera que aquelles normes són preferibles en els registres formals. En qualsevol cas, davant les subordinades d’infinitiu, es poden distingir tres situacions: (1) la dels verbs que regeixen en davant de sintagma nominal (per exemple, basar-se, consistir, capficar-se) i que tant admeten en com a davant d’infinitiu; (2) la de noms com interès, insistència, dificultat o confiança i verbs com confiar, somiar o insistir, que poden introduir l’infinitiu amb les preposicions en, a i de; i (3) la de verbs que regeixen amb (conformar-se, comptar, avenir-se, estar d’acord, etc.) i que la poden alternar amb a o de davant d’infinitiu (excepte en predicats simètrics com tenir relació o tenir a veure, que només admeten amb).

En resum, si actualment algú diu que la gent només pensar en comprar regals o bé que es conforma amb veure la família, no comet cap error de normativa. Ara bé: què passa si afirmem que la gent només pensa en que els regalin coses? Si voleu saber la resposta a aquesta pregunta, llegiu els propers apunts lingüístics.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)