A dos mil anys vista és evident que Jesús de Natzaret va tenir una intuïció prodigiosa. D’això, altres passavolants superficials en diran teoria, com la de Darwin i l’evolució de les espècies. Ni d’una ni de l’altra, fins avui, no podem dir que científicament sigui així. Res no hem pogut comprovar, a través de l’observació i la ciència, que les coses siguin com ells digueren. Això és el que sembla. Però, intuïtivament i teòricament, tot indica que sí.

Almenys els lectors de la meva biblioteca, tan crèduls literàriament, els encanta pensar-ho. Epicuris i cristians en la seva gran majoria, els diverteixen molt que aquestes ficcions s’arribin a convertir en reals. Aquest és el projecte fonamental de qualsevol obra concebuda pels homes. Al cap i a la fi, això és el que som: homes reduïts a la seva imaginació i a la seva inventiva. I a la seva curiositat. No crec que hi hagi, humanament, meravella més gran que aquesta.

No creure que Jesús és el fill de Déu no és una manca de fe en les seves paraules i en els seus fets, és una manca profunda de confiança en la pròpia naturalesa humana. Tot el que sabem ho hem après de nosaltres mateixos, de la nostra condició d’humana. No sabem ni coneixem res més. Siguem humils, aleshores, ja que no tenim millor font de saviesa que la nostra intuïció, que nosaltres mateixos. Però fem-ne un bon ús, perquè és l’única que ens pot portar a bon port. I a un oportú joc de paraules. La lectura genera dosis altes d’intuïció intel·lectual. Per tant, és una demostració de seny acudir als llibres, perquè acudir als llibres és acudir als homes, úniques fonts de saviesa com la nostra a les que tenim accés. Els llibres ens diuen allò que deia Jesús als seus deixebles: veniu a mi tots els qui esteu cansats, angoixats, frustrats, decebuts. Veniu a mi i trobareu la salut i el repòs, el camí i l’esperança, l’alegria i el benestar que tots necessitem tan i tan sovint. Llegiu-me i rellegiu-me, abraceu-me i sigueu feliços per sempre més.

La intuïció viu en nosaltres, en la nostra ment, però cal endolcir-la de tant en tant mitjançant l’aliment de la creativitat i de l’enginy. Cal mantenir les espelmes enceses i a punt per il·luminar tot el que ens envolta i, sobretot, per il·luminar-nos a nosaltres mateixos. Som febles i ens cal ajuda a cada passa de les nostres vides. Aquesta ajuda la trobem en la lectura, en les festes regulars i inacabables de la Literatura. Jo confio molt en la meva intuïció, més que en la meva raó. Com deia Pascal, el cor té raons que la raó no coneix. Això és la intuïció. Fem-ne ús com més vegades millor. Nosaltres, els lectors quotidians de la nostra biblioteca, ho sabem per pròpia experiència. No és la història del món ni la dels homes la que domina i condueix la nostra existència, sinó la intuïció del nostre present, l’única saviesa que sorgeix de les pròpies entranyes, la que no enganya mai ni és capaç de fer-ho. La intuïció humana és el gran prodigi de la nostra naturalesa, de la qual ens podem refiar amb tota veritat. Si més no, amb tota la veritat de que en tenim grau i pertinença.

On cercar aquesta veritat si no la trobem en nosaltres mateixos? De qui refiar-nos més que d’un mateix? Els lectors ho sabem des de sempre: som captaires que no deixem mai de pidolar a les obres literàries de tot gènere i estil que, sense treva, estem llegint i rellegint incessantment. Un d’aquests llibres és el que no abandonem mai: la paraula de Déu. Què he dit, ara? La paraula de Déu! Què és la paraula de Déu? Miracle: la paraula de Déu la portem dins nosaltres en forma de consciència, de follia interna i de intuïció!

Atrevim-nos a descansar! Descansem en la lectura, en el si d’aquesta gran aula universal que és la Literatura. Festegem-la i celebrem-la. Usem-ne i abusem-ne si ens cal. Estúpids seríem si no ho féssim. Qui ens convida a fer-ho? Massa bé que ho sabem: la nostra intuïció que ens diu i descobreix on es troba la font de tot plegat. Intuir és preveure clarament la veritat. Com que no tenim altra manera de conèixer la veritat, servim-nos de la intuïció. Això és tenir seny, un altre element essencial i intangible que ens proporciona la saviesa que ens humanitza i divinitza. I tot, gràcies als llibres, a la lectura, a les nostres festes de la Literatura.

La part popular més negativa de la intuïció és la irracionalitat, l’absurd. Vet aquí, però, per a nosaltres lectors, és la seva gran riquesa. La realitat, tanmateix, no la podem abastar si no és mitjançant l’ajuda incondicional de la imaginació i de la literatura, abans totalment oral i ara escrita. Siguem pràctics i assolim la felicitat pel camí més recte i més curt del que disposem: la fe. Ara ho he dit. La fe ens mostra tot el que no veiem i volem saber. La fe és el nucli, el moll de l’os, com diem en bon mallorquí de casa meva, del Nou Testament, aquest llibret al qual estem enganxats des del primer dia que aprenguérem a escoltar, a llegir i a pensar. I ja sabem com la percebem a la fe: a través de la nostra sublim i prodigiosa intuïció, la que ens dona la plenitud de benestar i de vida.

La intuïció, idò, és la via espiritual per on albirem la veritat de nosaltres mateixos i del món. Per això és que la prodigiosa intuïció de Jesús de Natzaret, segons constatem al Nou Testament, constitueix el suprem focus de llum i claror que inunda les nostres ments, fins aleshores massa obagues i porugues. Som fills de Déu. Tots i cadascun de nosaltres tenim la substància endèmica de la divinitat feta carn humana. Ja sé que no és gaire poètic dit així, però no hi ha volta de fulla pels lectors de la veritat més profunda que l’home ha escrit mitjançant els quatre evangelistes. Els lectors de la veritat més profunda hem arribat a la conclusió imperativa de que viure d’acord amb allò que ens diu la nostra intuïció és viure d’acord d’així com Déu mana.

Viure com Déu mana: això sí que és pura intuïció! Això sí que és la veritat absoluta! Haver arribat fins aquí gràcies als llibres i a la literatura és per saltar en tot moment d’alegria sense aturador! Llegir és, a més de tot el que és, afegir intuïcions alienes a les pròpies. Aprofundir en elles i fer-les fructificar en favor nostre i de tothom. Per tant, amb tantes lectures, possiblement els lectors estem molt predisposats a tornar-nos més crèduls del que és convenient per a la veritat que busquem. Res de tot això. Res de tot això, perquè a la cúspide de totes les lectures basades en intuïcions alienes, hi posem sempre la nostra, la que valorem per sobre de totes les altres. Només aquesta, amb tota la humilitat de que som capaços, és la que fem prevaldre a la nostra vida personal. Només aquesta és la vertadera prodigiosa intuïció.