Aquests darrers mesos, d’ençà de la precampanya de les eleccions autonòmiques, notícies sobre l’impost de successions han omplit la premsa. Es va encetar un interessant debat sobre la conveniència (o no) de la supressió d’aquest impost entre els qui el consideraven injust i els qui el consideraven necessari. Però lluny d’entrar dins aquest debat, avui recapitularem: la societat occidental contemporània es fonamenta sobre les bases de la il·lustració, implantades a causa de la Revolució Francesa. Gràcies a aquest esdeveniment històric canvià completament la societat, amb l’abolició del feudalisme; des d’aquell moment la posició social de les persones dependrà de la seva vàlua personal, i no de la família on nesquin. Així, s’eliminen els privilegis senyorials i es canvia la societat estamental (d’estaments inamovibles) per una societat de classes on cada individu podrà ascendir si està preparat. Aquesta revolució liberal dona gran importància a la propietat privada, perquè recordem que va ser impulsada per la burgesia, a qui això interessava.

Dins aquest context resulta bastant fàcil defensar una societat sense successions. L’eliminació de les successions en cap cas seria una vulneració de la propietat privada, ja que l’individu podria gaudir-la durant tota la seva vida; això sí, el dret de propietat privada no seria hereditari.

A més, no només es respecta aquest dret individual, sinó que la supressió de les successions brindaria una igualtat d’oportunitats molt més efectiva. La posició social ja no dependria de la quantitat de patrimoni heretat, sinó d’allò que s’ha guanyat l’individu (no els seus avantpassats). Així i tot, és evident que algunes qüestions com l'herència cultural o ètica serien determinants.

Això exposat és molt més una idea, que no pas una proposta, perquè la viabilitat d’aquesta mesura i el seu impacte econòmic són qüestions que requeririen un estudi exhaustiu. Però tot i ser, de moment, només una idea, pens que cal posar-la sobre la taula.