Acabem amb la hipocresia nadalenca!

Com poden voler amollar els jutges sense tenir-los de la seva part? Aquests del Constitucional, que tot i ser digitats, tot i no haver passat per les urnes, aquesta setmana han manat més que el Congrés i el Senat. I els arguments del PP han estat que això era per poder tenir una democràcia plena i no actuar dictatorialment com fa El Govern. El món al revés. Qui actua contra la democràcia? Qui actua de forma dictatorial? Però la missió del PP és fer creure que qui actua contra la democràcia és el Govern. I ho solen aconseguir. Llavors tenc mosques colloneres que diuen que els meus escrits estan plens d’odi. On és l’odi en el que he dit o escrit fins ara?

Que diguin els vironers quines frases reflecteixen odi! Aquesta setmana també ha mig acabat el que s’ha denominat Qatargate. Tanta gent que han col·laborat i ha acceptat un Govern d’un estat que posterga les dones, que les tracta com si fossin éssers inferiors. Ha acabat el futbol, aquell esport en què hi ha vertaders bon jugadors i jugadors que tenen bona o mala sort.

La sort i el bon fer ha aconseguit que Argentina fos campiona del món, i encara que molts dels seus ciutadans no tenguin feina o els costi poder alimentar-se, viuran una temporada, menjant futbol, que es veu que també deu alimentar. Allò cert és que la bogeria de molts argentins ha aconseguit que quasi mitja dotzena d’ells perdessin la vida, cosa que no hauria passat si hagués guanyat França. També, llastimosament ha quedat confirmat que el millor jugador de futbol de tots els temps és un tal Lionel Messi, un jugador que l’únic defecte que té és haver estat jugador del Barcelona. Si hagués estat jugador del Madrid, ningú no tendria cap dubte de la seva vàlua.

Si tornam al Qatargate, trobarem aquell personatge tan nefast, que va ser president de les Illes Balears, que encapçalava una espècie d’ONG en defensa i promoció de Qatar, agrupació que ha llevat ràpidament de la circulació el tal José Ramón Bauzá, quan ha vist que es posava en judici la seva col·laboració a una possible corrupció i enriquiment, que, com és natural, ell nega i ho negarà sempre.

També dins de la hipocresia de qualsevol temps, però que és més penosa durant el Nadal és que hi ha hagut molt poca gent que s’hagi fet ressò del fet que hi hagi un futbolista condemnat, segurament a mort, a Iran, per haver defensat i atacat les prohibicions contra les dones. Tampoc apareix a les felicitacions el desig que les nines i les al·lotes afganes puguin estudiar el batxillerat i assistir a la universitat, lloc d’on les han tretes defora. Quanta tristesa! Quina malifeta tan gran! Quanta desolació!

Per tant, el meu desig per Nadal del 2022 és que Occident realitzi accions encaminades a aconseguir que no s’actuï contra el jugador de futbol condemnat a Iran i que les dones afganes puguin estudiar, llegir i assistir a la universitat. Que així sia!