Josep A. Calvo08/10/22 11:08
TW
0

De vegades, entre les famílies i amics, sentim comentaris de l’estil: «i sa teva filla, no menja?», «quin tipasso que té» i és possible que responguin: «sí, menja molt, però no engreixa, igual que jo quan era com ella». Quan se senten aquestes converses és difícil saber per quin motiu unes persones fan les preguntes o els comentaris i per què l’entorn més pròxim contesta com si no passàs res. I és ben probable que, en realitat, sigui ver que no passa res, però s’ha d’anar alerta, no fos cosa que davant una magror excessiva s’hi amagàs qualque trastorn d’alimentació.

El problema dels trastorns d’alimentació no són detectables fàcilment, perquè qui els pateix pot fer veure que menja amb normalitat, quan en realitat aprofita qualsevol distracció per tirar el menjar als fems, ficar-se’l a les butxaques o anar al bany sobtadament per vomitar. Els TCA en realitat són trastorns mentals que tenen com a característiques principals l’obsessió per controlar el pes i un rebuig que costa d’entendre a l’hora d’ingerir menjar. I, tot i que són més freqüents en al·lotes, també hi ha al·lots que els pateixen.

L’anorèxia nirviosa, la bulímia nirviosa i l’afartament són els TCA més habituals. Hi ha casos que no es noten a simple vista fins que el problema es fa més evident. Cal prestar atenció als símptomes, tot i que quan arriba l’adolescència, els canvis són tan complexos, que pareix que certes coses són «normals», quan en realitat no ho són: ansietat, mentides, contradiccions...

L’impacte dels TCA en adolescents es fa evident en els resultats acadèmics i en les relacions socials (sovint entren en una fase tòxica). Si era una persona amb bones notes i aquestes comencen a caure de cop, cal investigar per saber què està passant. Físicament, notarem una baixada de pes que, sovint, dissimularà amb roba ampla. En el cas de les al·lotes, s’altera el cicle menstrual i la causa, en aquests casos, està relacionada amb la desnutrició.

Els comportaments manipuladors i les mentides sovintegen durant aquests trastorns, perquè l’adolescent que pateix qualque tipus de TCA et dirà que ha berenat a l’escola. Hi ha pares que conten que troben els berenars florits a les motxilles dels seus fills i que, fins i tot, l’habitació desprèn olors estranyes o males de determinar. És possible descobrir dins un calaix els panets ben florits que mai no es varen menjar. Les olors poden provenir d’aquest mateix menjar o de restes de vòmits que no han sabut netejar a temps.

Si s’aixeca de cop durant un dinar familiar o del dia a dia per anar-se’n al bany, hem de parar-hi esment per investigar què està passant. És possible que mengi, vomiti i torni a la taula. N’hi ha que practiquen exercici físic sense cap objectiu clar ni sentit, simplement per l’obsessió de perdre pes.

Les percepcions de sentir-se gras o grasses no són reals, però a l’adolescència es viuen de manera molt intensa. En poques paraules, s’ho creuen i actuen com si fos real. Altres símptomes que ens poden alertar és l’augment de l’agressivitat, la manca de comunicació o l’aïllament social. En fi, el tema és complex i no cal agafar-s’ho a la lleugera.