Al primer article d’aquesta sèrie em vaig proposar analitzar el problema dels mòbils, vaig fer referències a les prohibicions als concerts de música o als usos absurds o innecessaris d’aquest aparell. Avui el torn és per als centres educatius.

Als centres escolars l’ús i abús d’aquests dispositius ha esdevengut, amb poques excepcions, una autèntica font de conflictes. No és estrany que, de tant en tant, acabin en denúncies a la policia. La dependència dels telèfons mòbils ha arribat a situacions inimaginables només fa un grapat d’anys.

Sabíeu que hi ha pares que parlen per WhatsApp als fills, tot i saber que són a classe? O que quan un alumne no està bé, en lloc de parlar amb els professors de guàrdia o amb la direcció del centre, es comuniquen directament per WhatsApp amb son pare o sa mare enmig d’una classe d’anglès o de matemàtiques? Sí, no és cap broma. Hi ha pares i, no cal dir-ho, alumnes que solen trobar que és un doi seguir els protocols que estableix el centre per gestionar les sortides per anar al metge o altres temes personals.

D’altra banda, també s’han detectat a les aules casos d’alumnes que parlen entre ells a classe o amb els de l’aula del costat fent ús del mòbil, que enregistren moments de les explicacions dels docents que, sense que se n’adonin, van a raure a qualsevol xarxa social. I d’aquesta manera, ja tenen la diversió assegurada!

Els grups de WhatsApp de classe solen servir per a qualsevol cosa, llevat, és clar, de convertir-los en una eina de comunicació i de profit. Sabem que, amb poques excepcions, és un espai de crítica destructiva, d’assetjament, d’imatges pujades de to, de violència extrema, d’autolesions o altres temes que no tenen res a veure amb les assignatures.

La facilitat amb la qual s’inicia qualsevol procés d’assetjament amb dos clics i un comentari negatiu contra qualcú, encara que sigui fals, és aborronador. I la resta? Callen o participen del xou, no fos cosa que fossin els pròxims agredits. Recordau, si sou pares, els grups que se solen crear a primària. Hi abunden els malentesos, comentaris fora de to, crítiques ferotges cap als equips docents (sovint inventades), etc. I això sense parlar d’aquells que els fan servir de plataforma per fer propaganda de les seves empreses particulars o curolles personals.

En aquest punt supòs que molts es deuen demanar: «És que no hi ha normes als centres educatius que regulin l’ús dels mòbils?». Efectivament que n’hi ha i ben pensades i explicades, però la pressió generalitzada i la manca de consens provoquen que algunes normes es convertesquin en lletra morta. En general, no sempre són efectives o topen amb altres arguments irreconciliables. En alguns debats, trobam els defensors de l’ús dels mòbils a classe com a eina didàctica, en contra d’aquells que els consideren una distracció o una font inesgotable de conflictes.

La crua realitat és que aquests dispositius han creat dependència entre els usuaris i, no cal dir-ho, el problema encara s’ha accentuat més entre els adolescents, els quals perden la noció del temps, no estan pendents de les classes i el fan servir com una arma de destrucció massiva contra aquells companys o companyes que no els cauen bé.

Fa uns anys, en general, els responsables d’educació pensaven que tot depenia de fer-ne un ús responsable. Per tant, apostaven no per prohibir, sinó per ensenyar-los a fer-ne un bon ús. Però no sabem si a causa de l’abús que se’n va fer al confinament de 2020, o tal volta la qüestió ve de més enrere, la realitat és que de cada dia hi ha més centres educatius que han arribat a la conclusió que cal prohibir-los durant tota la jornada escolar (els poden dur apagats, però no els poden fer servir fins que no acaben les classes).

Les raons són les que hem exposat, representen una manera massa fàcil de generar conflictes, distraccions i el seu mal ús a classe arriba a ser contraproduent i altament problemàtic. Ara bé, això no vol dir que els conflictes que es generen a l’interior dels centres no trobin un terreny adobat fora de l’horari escolar. Precisament, els conflictes afloren després, fora del mur de contenció dels centres educatius.

Per acabar, recordau que avui en dia són molts els centres que fan servir Chromebooks o altres ordinadors portàtils com a eina principal de comunicació, transmissió de documents i tasques (amb entorns com Google Suite o Google Workspace, Microsoft Teams, Moodle...), però aquests dispositius també s’han hagut de controlar amb l’aplicació IMT Lazurus o similars, per evitar novament les distraccions i els conflictes.