Palma, durant el que coneixem com a temporada alta, es transforma gairebé en una altra ciutat. Moure's normalment per certs carrers del centre, esdevé un exercici de paciència i esquivament constant de persones, maletes, cotxets de bebès o qualsevol objecte que pugui ser compatible amb les preocupacions, gustos o inquietuds d'un turista.

Els bars, restaurants, botigues, etc., acostumen a estar plens i hom té la sensació, quan va a comprar, que bona part del gènere està o bé esgotat o a punt d'acabar-se. D'emportar-se just la darrera unitat disponible del que sigui. Si no s'ha acabat ja, és clar. Camions i furgonetes, circulen per fer arribar les comandes a diferents locals. Sovint mal aparquen com poden, per descarregar els productes i seguir amb la ruta.

La quantitat de turistes, sembla haver sorprès inclús a persones que treballen en el sector. I és que gran part dels ciutadans que tenen la sort de tenir capacitat d'estalvi, durant aquests dos anys, han acumulat uns diners que ara, semblen voler gastar amb ganes i pressa. Com quan es destapa una bona ampolla de xampany, que s'havia guardat gelosament durant molt de temps, per a una ocasió especial.

Es percep a l'aeroport, i als carrers, aquest desig acumulat d'oci. Sembla no importar-los gaire la massificació de l'illa, de les platges, del transport públic, o el difícil o impossible que resulta agafar un taxi. Perquè clar, un bon transport públic, quan es visita un lloc, també és important. Així com poder gaudir d'una bona platja, després d'haver estat capaç de trobar, això si, un espai on desplegar la teva tovallola.

És evident que no és sostenible el model turístic. Però mentre com a país, no siguem capaços de modificar-lo, no deixa de xocar-me, de vegades, l'èxit que tenen les illes com a destinació. No perquè no tinguin coses de sobra a oferir, sinó per l'esmentat anteriorment. A vegades pens que, tal com esta muntada la cosa, encara tenim sort que tanta gent vingui i quedi satisfeta de la seva estada. Amb ganes de repetir.

Mentre se segueix parlant sobre hipotètics canvis de model turístic, a manera de hobby estival reiterat, i sense que gairebé res es concreti, a la majoria de ciutadans, ens tocarà menjar-nos, tot enllaçant amb el 2019, els inconvenients d'unes temporades, que en els darrers anys, exceptuant el parèntesi imposat per la Covid, semblen no tenir límit.