Emili Darder encertava en afirmar que "només la cultura fa ciutadans lliures". Ara bé, potser ara el darrer batle republicà de Palma faria una mica més llarga la frase, i diria que només amb cultura i garantia d'existència material, hi ha ciutadans i ciutadanes lliures.
El cas és que en l'actual fase capitalista del neoliberalisme, la ciutadania cada pic ho és manco lliure. L'existència material està estructuralment condicionada (excepte per a les persones riques -posem pel cas a 74 de les 100 persones més riques d'Espanya que, segons la revista Forbes, ho són per haver heretat) a la maledicció bíblica d' "et guanyaràs el pa amb la suor del teu front", i, en molts casos, no plenament garantida (precarietat laboral, pobresa laboral i de pensions, subsidis de pobresa per a pobres, pobresa heretada, etc.).
De retruc, hi ha una qüestió cabdal que, a dret cient, no s'analitza: Sense creadors amb la seva existència material garantida, ho és lliure la cultura? o, quanta emprenedoria artística i cultural es perd la humanitat?
Cal, doncs, reivindicar la llibertat incondicional. Això és el que fa David Casassas, al seu llibre "Llibertat incondicional: La Renda Bàsica en la revolució democràtica" que l'editorial "Tigre de paper" fa poc ha publicat en català. Com escassegen força els llibres en català sobre la Renda Bàsica, convindria que aquest fos "un èxit editorial". És un llibre del qual Guy Standing en fa la següent presentació a la contraportada: "Una defensa ètica de la renda bàsica edificada sobre el valor de la llibertat republicana: una proposta important en una era de capitalisme rendista que permet a les elits plutocràtiques embutxacar-se cada vegada més riquesa".
Veritablement, la defensa de la llibertat incondicional de David Casassas és radical. Per exemple, no s'està d'afirmar a les primeres pàgines del llibre que "la llibertat no es pot pensar des de la justícia (re)distributiva. La llibertat és un fi en si mateix que no pot dependre d'atzars socials que puguin invitar a formes d'assistència ex post. Distribuir recursos ex ante, això és predistributivament, constitueix l'estratègia central del constitucionalisme republicà democràtic. La llibertat no és una cosa que s'hagi de perdre per, posteriorment, poder pidolar recursos per sobreviure al naufragi, i, en el millor dels casos, recuperar-la parcialment. La llibertat no ha d'estar en joc. La llibertat, senzillament, no pot naufragar".
La imprescindible lectura d'aquest llibre coincideix amb el cada vegada major interès de sectors del món de la cultura per la proposta de Renda Bàsica: Vet aquí alguns exemples d'aquest interès: 1. El manifest Art for UBI que defensa la Renda Bàsica Universal per a cuidar el món de l'art i la cultura, però també com una mesura necessària, per a tots, de redistribució de la riquesa al marge del treball assalariat. 2. Un altre manifest que planteja sense embuts que una Renda Bàsica Universal i Incondicional seria la millor política cultural possible. 3. L'interessantíssim i pioner pla pilot engegat pel govern l'irlandès per a fer costat als artistes i treballadors de les arts creatives: El pla pilot de Renda Bàsica per a les Arts, que examinarà, durant un període de tres anys, l'impacte d'una RB (pagaments de 325 € per setmana) en dos mil artistes i treballadors i treballadores de les arts creatives.
Un llibre en català sobre la Renda Bàsica, i interès amb escreix de la cultura per la proposta. Dues bones notícies. No tot és foscor, hi ha esperança!
