En un estat de tradició cristiana ens trobam en la setmana santa, tant els creients com els no creients. Malament si plou i no pot sortir la processó i malament si surt i se celebra una crucifixió. Els monuments escultòrics que treuen a passejar són aclamats per un públic extasiat que no pot aturar el llagrimeig i a cada representació escultòrica del crucificat o de la seva mare se li atribueixen totes les coses que els ha anat bé durant l’any. Si les coses han anat malament era perquè hi havien d’anar. És aquest el món de misèries en què vivim. Jesús i la seva mare sempre resulten triomfants. Els rics lloguen balcons en el trajecte per on han de passar, per poder contemplar l’obra de teatre com si estiguessin en una llotja del millor teatre, el teatre del món. Allà els enfocaran les càmeres televisives de les cadenes que només saben parlar de les curolles dels personatges que una vegada i una altra es posen a tir per veure si trobaran algun mitjà que els satisfaci econòmicament. A la gent els agrada veure els canvis que obtenen els diferents coneguts personatges després que es vagin modificant el cos per millorar-ne la percepció estètica. Això només ho poden agrair als que els han ben pagat. Anau alerta amb els vots perquè necessitareu concedir comissions milionàries per obtenir material adulterat. Hi ha un partit que sempre carrega a la seva saca molts de vots que és especialista en corrupteles i prevaricació. Si el voleu veure actuar, votau-lo!
Ni Vox ni Ucraïna ni empresonaments. Viu la teva catalanitat!
17/04/22 11:58
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Està clar que els catalans hem d´anar a la nostra sense esperar que els poders fàctics ni els governs centrals en ajudin ni un gram. Estic molt d´acord amb en Lladonet que els catalans hem de viure segons les nostres conviccions, sens mirar el que diuen els intolerants, viure amb les coses clares. Si pertoca exigir la independència o qualca cosa diferent, fer-ho sense estranyeses ni remordiments. Som així, i és el nostre futur, i ens l´hem de guanyar sí o sí.