Rafael Borràs06/02/22 12:36
TW
1

«Quan va arribar la Transició ja feia més de 35 anys que s'havia anat recreant sense descans una falsa història d'Espanya, en especial la història del segle XX i, encara avui, la memòria col·lectiva institucionalitzada, els referents estesos en la societat civil, estan molt condicionats per la falsa memòria de la història d'Espanya del segle XX, que va desenvolupar el franquisme», escrivia en 2004 la historiadora i professora universitària catalana, especialitzada en història contemporània, més concretament en l'estudi del franquisme, Carme Molinero i Ruiz. Al seu torn, la sociòloga Marta Rovira Martínez, en el seu llibre de 2014 'La Transició franquista. Un exercici d'apropiació de la història', ens recordava que l'ocultació de memòries alternatives, les memòries dels vençuts de la guerra, provocà «que el referent de la Segona República va tenir ben poc pes en els anys de la transició, almenys en el discurs dominant, i aquest oblit podem dir que encara perdura».

Venen a tomb les anteriors referències de textos de fa 18 i 8 anys per plantejar la següent qüestió: En el període en que s'han aplicat polítiques públiques de memòria democràtica, algunes extraordinàriament insuficients, com ara, la Llei de finals de 2007 aprovada en l'època del Gobierno de España presidit per Zapatero, i d'altres de valentes i en bona direcció, com les aplicades pel Govern de les Illes Balears des de l'anterior legislatura autonòmica, ¿Ha canviat «la falsa memòria de la història d'Espanya del segle XX»?, ¿Perdura encara ara un discurs dominant que invisibilitza la república?

Si hem de fer cas a la petició que més d'un centenar de persones hem remès a la Conselleria d'Educació i Formació Professional, hom diria que, si més no, hem avançat massa poc en revertir aquesta desmemòria. A l'escrit els signants recolzen una iniciativa de l'associació memorialista Memòria de Mallorca que demanà a la Conselleria quants alumnes de 4t curs d'ESO deixen, per diferents circumstàncies, de rebre a l'aula els continguts corresponents a la Història d'Espanya a partir de la tercera dècada del segle XX. Val a dir que la maldestra contestació de les autoritats educatives illenques és que no disposen de la informació sol·licitada. Que ni ho saben, ni sembla que ho vulguin saber. Malda dir que nosaltres ho volem saber!

En el segon assumpte plantejat per els signants de l'escrit dirigit a la Conselleria d'Educació i Formació Professional denuncien una «deficiència rellevant en el llibre de text 'Descobreix', editat per Santillana i que correspon a l'assignatura d'Història del 4t curs d'ESO. L'edició és de 2016, i s'utilitza des de llavors a determinats centres educatius que depenen de la Conselleria». El cas és que el glossari del citat llibre inclou 108 termes entre els quals no apareix el de «república» que, dit sia de passada, és, com bé indiquen les persones signants de l'escrit que coment, «la forma d'Estat vigent a gairebé les 3/4 parts dels més de 190 països del món». I, tanmateix, el punt brutalment esperpèntic és que en el dit glossari hi apareixen citats i definits fins a tres models de monarquia (l'absoluta, la constitucional, i la parlamentària). Si això no és adoctrinament monàrquic, se li sembla bastant! Òbviament, se sol·licita una intervenció urgent per tal d'aturar aquest desori.

Contra fets inductors a la desmemòria com els comentats, cal exigir a les nostrades autoritats educatives i a les responsables de les polítiques públiques de memòria democràtica que actuïn i no llancin a la paperera una petició carregada de raons.