Nadal 2020, el discurs del rei

Per començar vull remarcar una errada bàsica de tot el discurs, que pretén satisfer el conjunt de la ciutadania, que no emmalalteixin, que visquin bé, que tenguin feina, que tenguin amor, que no pateixin fam, que no morin per mor del virus i que siguin feliços. D’aquesta manera pretén mantenir molts de monàrquics, per si de cas fos necessari, però l’error que fan els que li preparen el discurs i ell mateix que l’accepta és que responsabilitzen la ciutadania per poder millorar, que si tots s’ho proposen tot anirà bé i lleven la responsabilitat a les institucions i a tots els que comanden, que són els vertaders responsables de les males decisions que prenen o que no fan res, començant pel cap d’estat, que és el principal responsable, encara que desitgi viure de la sopa boba.

Al discurs pronuncia el següent; “A lo largo de los últimos años os he venido transmitiendo en Nochebuena mis inquietudes y reflexiones sobre nuestra democracia; sobre la cohesión social y territorial, la economía y el paro o la educación; también sobre la corrupción,...” Mentida! No té cap problema sobre la democràcia, no es preocupa si té presos polítics, els culpa de ser delinqüents. També manifesta que està inquiet per la corrupció, però no diu ni mu sobre la corrupció del seu pare que durant 40 anys que va ser cap d’Estat va ser una font de corrupteles de tota casta. Idò d’aquest fet, ni una sola paraula. Això fomenta mantenir el cupo d’antimonàrquics. Però sembla que encara no són suficients.

Diu que “...la base de nuestra libertad y de nuestro progreso de estos últimos 40 años: La reconciliación y la concordia; el diálogo y el entendimiento; la integración y la solidaridad”. Sabem que governi qui governi, fins ara, sembla que sempre governa la dreta o el pensament i la ideologia dretana i conservadora, ja sigui el PP o el PSOE, i quina reconciliació i concòrdia volen aquests que volen tenir fermats els que volen volar pel seu compte? quina reconciliació i concòrdia volen aquests que mantenen persones que no han fet res mal fet a la presó o a l’exili? Quin diàleg i enteniment si no volen dialogar amb els que es volen independitzar? Quina integració i solidaritat, si no volen saber res dels que passen fam i misèria als diferents pobles on es moren de fam al món?

Aquest és un paràgraf del seu discurs: “Quienes vivieron aquellos años saben bien que si hay algo que los define fue el valor de trabajar juntos y unidos pensando en nuestro país y en su futuro; fue la voluntad de los españoles de entenderse y la de los líderes políticos, económicos y sociales de llegar, a pesar de estar muy distanciados por sus ideas y sentimientos”. Sempre aprofita per deixar clar que el millor que es pot fer és treballar units, i aquí pega una betcollada als qui no volen anar units, que volen separar-se i anar pel seu compte, perquè estan cansats de ser manipulats i estafats. Fa moltes rialles pensar que els polítics sempre han arribat a acords, a no ser els que ajudaven a perllongar els manaments franquistes.

Parla de diferents generacions que s’han dedicat a viure pacíficament i en una bona convivència tenint en compte tota la normativaexistent, “... para que las reglas que son de todos sean respetadas por todos”. Una altra vegada es refereix subliminalment a la unitat d’Espanya, quan diu que la normativa existent (la Constitució) és de tots i que tots l’hem de respectar i els qui no ho facin ja saben què els podrà passar.

Adreçant-se als més joves els diu: “Tenéis talento, creéis en la paz, estáis abiertos al mundo porque sois y os sentís europeos, sois solidarios, estáis comprometidos con las causas sociales, con la lucha contra el cambio climático y la defensa del medio ambiente. Queréis vivir y convivir, pero tenéis problemas serios”. Els fa solidaris, compromesos amb les causes socials , amb la lluita contra el canvi climàtic i en defensa del medi ambient, quan el que necessitam que tenguin aquests valors o que els defensin o que fan polítiques per millorar-ho són de part dels qui tenen el poder. Només els qui manen poden dur endavant tota casta de mesures per millorar la vida de tots, i que després el poble, continuï la tasca o estigui d’acord a col·laborar amb el que faci falta, com ha passat amb la pandèmia contra el Covid-19. Qui ha hagut d’agafar el comandament han estat els poders públics i el poble ha col·laborat o no en la mesura de les seves possibilitats o ganes. Per tant, el discurs hauria d’haver anat en aquest sentit, adreçar-se als qui tenen el poder i governen i no intentar responsabilitzar el poble si aquest no té cap possibilitat de fer res sol.

I ja acabaré la meva anàlisi citant el paràgraf més virulent contra els independentistes sense dir-ho obertament: “Una convivencia que se basa en la consideración y en el respeto a las personas, a las ideas y a los derechos de los demás; que requiere que cuidemos y reforcemos los profundos vínculos que nos unen y que siempre nos deben unir a todos los españoles; que es incompatible con el rencor y el resentimiento, porque estas actitudes forman parte de nuestra peor historia y no debemos permitir que renazcan; una convivencia en la que la superación de los grandes problemas y de las injusticias nunca puede nacer de la división, ni mucho menos del enfrentamiento, sino del acuerdo y de la unión ante los desafíos y las dificultades”. Reforçar els vincles que ens uneixen i que obligatòriament ens han d’unir, i que a més són incompatibles amb el rancor i el ressentiment, que formen part de la pitjor història (segur que es refereix a la guerra civil i no al període franquista que va fer renéixer la monarquia. Que els grans problemes i injustícies neixen de la divisió i dels enfrontaments. Deu ser per això que els tribunals espanyols han comès tantes injustícies, especialment el Tribunal Suprem?