A casa meva també hem tengut durant aquestes caloroses nits d’estiu la molèstia d’aquests moscards, pagant-los amb la mateixa moneda, ens hem convertit en un autèntic malson per ells, no en perdonam ni un, sortim a la seva caça deixant el que estem fent només en escoltar aquell zumzeig tan molest i inquietant. Ens hem convertit en uns autèntics especialistes de la seva detecció i caça. Això no obstant els seus efectius derrotats són fàcilment rellevats per altres fins que, ves tu a saber perquè de bones a primeres una nit hi ha pau i aquestes van sumant-se, fins que tornen a aparèixer potser però no de manera tan continuada al llarg del dia, sinó en certs períodes.
A casa tampoc tenim aire condicionat, empram el vell sistema mediterrani de tancar dins l’ombra la casa (vella de poble) durant el dia i obrir-la durant la nit, usant preferentment en aquest període la part baixa, cinc o sis graus més fresca que la part de dalt.
El fet de tenir obertes les portes del corral i les finestres ha fet que a casa també ens hagin visitat una gran diversitat d’espècies de lepidòpters nocturns, papallones de nit, així com altres neuròpters i follets. Ja deu fer dos o tres anys que ha descomparegut la cuca de llum verd tan màgica o encara més que no escoltam el cant del grill.
Es calcula que cada any desapareixen un 2’5 dels insectes presents i a segons quins llocs molt més, per exemple a Dinamarca s’han calculat aquestes baixes de població al voltant del 80 al 97% els darrers vint anys, a Costa Rica del 97%. Arreu on es fan estudis al respecte, la preocupació per la desaparició dels insectes és alarmant.
No és d’ara, sinó de fa més de vint o trenta anys que s’han denunciat reiteradament les fumigacions amb tota mena de productes químics en usos agrícoles o forestals. Encara dins la segona meitat del segle passat, que no és tan lluny, es feien servir organo-clorats com a plaguicides, el DDT n’és un, o organo-fosforats entre ells el gas nerviós, paration, malation... Aquests productes que s’anaren prohibint a Europa acabaren fent-se servir a Àfrica, per purs interessos comercials.
El Consell de Mallorca, any si, l’altra també, així com molts ajuntaments fan servir un herbicida, Roundup, que ja ha provocat les primeres sentències multimilionàries als EUA per mor dels seus efectes cancerígens als humans, ja no parlem dels que puguin provocar en abelles i altres insectes pol·linitzadors o no.
La Conselleria de Medi Ambient, llevat del curt període en mans dels Verds de na Margalida Rosselló, no ha deixat de fumigar absurda i inútilment contra la processionària del pi o la Lymantria dispar de l’alzina.
Si a tot aquest ús abusiu de plaguicides, insecticides, fungicides químics en usos agrícoles i forestals, hi afegim els contaminants atmosfèrics industrials, cremes de plàstics i residus, usos d’infinitat de productes en aerosols o esprais... hi afegim l’ús domèstic de cadascuna de les llars ocupada per humans, ens podem fer una idea del perquè de l’extinció de milions d’insectes.
Normalment res és debades en el funcionament dels ecosistemes naturals, tot té un perquè. Només la nostra desproporcionada intervenció i enverinament d’aquest medi l’altera fins al punt de provocar, ara si, les plagues i els canvis immediats que ens afecten. No és cosa d’ara, les famoses plagues bíbliques amb llagostes no eren altra cosa que l’efecte provocat per l’alteració o desaparició d’hàbitats per part dels humans i, tot sia dit, un sistema agrícola basat en monocultius intensius, de cereals per exemple, en aquell temps els primers de la història.
Per on podem començar a solucionar, si és que això és possible, tal desgavell, tal desastre, davant la dificultat de fer entendre que és a causa del capitalisme i que no necessita de més estudis, informes, explicacions sinó de actuacions urgents i immediates? Per casa nostra.
Convendria convertir casa nostra en autèntics petits Espais Naturals Protegits. Reduir l’ús de productes químics agressius domèstics, productes de neteja de la llar, però també del cos humà. Eliminar del pensament l’ús d’insecticides amb aerosols o altres sistemes. Estudiar la petita fauna domèstica que comparteix el nostre cau, aranyes, papallones, formigues... entendre-ho, asserenar-nos, compartir el lloc. Afavorir fins i tot la seva presència, encara que sigui per afinitats o simpaties selectives...
A la coneguda que em va cridar pel tema del moscard tigre, també li vaig comentar que jo fa anys que a l’hora de dutxar-me ho faig de quatre, tres amb el vermell d’ou (de les meves gallines) i que sovint acabo la dutxa acompanyat d’una generosa infusió de romaní o camamilla que em vesso pel tot el cos. El sabó, de pastilla, gairebé només per les mans. Serà per aquesta raó o per un altra, però les picades dels moscards al meu cos són molt comptades.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Encertat i ric article. I jo supòs que sobra dir-ho, però x xò em van molt bé ses teles o cortines de filtre disposades amb ull a finestres, i cintes flexibles a juntes de portes. Per insectes gruixadetes. Per altres problemes més fins com pols o polen també exiteixen i surten a compte. Aturen un poc s'aire nocturn, però val la pena, just per dormir més relaxat. I alguna vegada si hi ha descuid amb olors de fruita, amb ventilació, o ventilador o trampa UV amb electroxoc d'espurnes elèctriques per mosques minùscules acabo de filar prim el que s'escola. A casa em fan més por es moscards que moltes altres coses. I amb sol baix sortir poc o alerta a lloc a on desperten abans, com ara torrenteres o llocs fresquets