Rafael Borràs13/07/20 11:32
TW
0

A l'últim número de Le Monde diplomatique –el pertanyent a juliol- es publica un excel·lent dossier especial que, sota el títol de "Turisme, any zero", reflexiona, entre altres coses, sobre les dependències del turisme i l' "oci fordista", la gran contribució de la indústria del turisme –tant temps mal nomenada "indústria sense xemeneies"- a l'escalfament global per la seva absoluta dependència del transport aeri, la precarietat laboral i vital inherent als models socials de turistització, les lluites i resistències dels veïns i les veïnes de barris i ciutats contra la pandèmia de la gentrificació i la conversió dels espais de socialització veïnal en parcs temàtics per al negoci turisme, les difícils -però possibles!- alternatives al model turístic turbo neoliberal hegemònic, etc.

Un dels articles d'aquest dossier el signa la periodista d'Atenes Élisa Perrigueur, i en ell explica que un membre del col·lectiu Action Against Regeneration & Gentrification (Acció contra la Rehabilitació i la Gentrificació) que lluita per mantenir el dret de ciutat en el barri atenès d'Exarquia, defineix "turistització" com "la subversió d'un lloc i el seu caràcter per la sobreexplotació turística". M'encanta aquesta definició que, reconeixeran amb mi, és perfectament aplicable a casa nostra.

La "subversió turística balear" dels principis de justícia social i ecològica consisteix, entre altres, a tenir gairebé tots els indicadors socioambientals sota mínims; infraestructures sobredimensionades a dojo, una perillosíssima minsa sobirania alimentària, uns pèssims resultats sociolingüístics; liderar rànquings d'abandó i fracàs escolar (taxa del 24,2% l’any 2019); una cultura convertida en atracció turística; un problema demogràfic democràticament ingovernable; convertir –per a una bona part de la població- en quimèric el dret humà a un habitatge digne; haver de viure en una societat amb grans desigualtats (una reeixida indústria del luxe i mega rics vs. un estirabot de creixement de la taxa de pobresa relativa que un recent informe d'Oxfam-Intermón estima en un +11,7%, és a dir, el creixement més elevat de les comunitats autònomes espanyoles); una precarietat laboral estructural (l'any passat el 83% de contractes registrats van ser temporals, la majoria de curta i molt curta durada, i en el primer semestre d'enguany –el de la pandèmia- poca cosa canvia: els contractes temporals superen el 80 del total!); una extensió de la pobresa laboral (l'any passat, segons dades de l'Agència Tributària, una de cada tres persones assalariades i autònomes de Balears no va arribar a mileurista); o una normalització com a estables de les relacions laborals fixes discontinus. Però... què n’hi ha de vides fixes discontinues? Podríem seguir, però... aquí ho deix.

L'aturada provocada per la pandèmia de la covid-19 hauria d'haver significat una aturada d’aquesta "subversió turística balear" per a repensar com transitam envers un model amb turisme, però no de "tot -i només- turisme". Però, malauradament, tot indica que l'horitzó és reactivar més del mateix que patíem abans de l'avís que ha significat aquesta pandèmia. En temps d'emergència climàtica és pertinent preguntar-se si n'hi haurà més avisos. Aquesta és la gran qüestió d'ara mateix!