I sumam també

He titulat I sumam també, perquè enmig de tantes vivències de confinament també hi ha moments d’alegria, «confinada», o sia, naixements d’infants que alegren les famílies. Sumam noves personetes, a la humanitat. Sumam noves incorporacions a aquest món que avui sabem que és molt incert. Hi ha hagut altres èpoques d’incerteses, és ben segur, es varen viure dues guerres mundials en el segle passat. La nostra també és una època amb guerres, amb morts i patiments. Per no recordar temps més allunyats que coneixem per la història universal.

El que no esperàvem ni imaginàvem, i això ho deim molt sovint aquests dies, és que el segle vint-i-u, el segle dels grans avenços tecnològics per la humanitat, el segle dels grans moviments de persones, de turisme a qualsevol indret del món, de migracions forçades per la destrucció, per les guerres localitzades, l’any vint d’aquest segle, viuríem aquesta pandèmia que precipita la mort de moltes persones del Nord i del Sud, de l’Est i l’Oest.

Neixen nines i nins als nostres centres hospitalaris, lluny de les plantes on hi ha malalts respiratoris, lluny de les unitats de cures intensives. Neixen infants també a altres llocs del món en condicions molt més difícils, per exemple als camps de refugiats de Turquia, que viuen a més, els talls d’aigua potable per part del govern d’Erdogan. Un President que acaba de deixar morir, entre nosaltres assassinar, na Helin Bolek, una cantant i activista de 28 anys, després de 288 dies en vaga de fam, com a protesta contra la persecució política al seu país. No eren unes exigències tan difícils de complir. El feixisme del partit Justicia y Desarrollo ha provocat la seva mort, ha lamentat al twitter la seva banda Gruy Yorum, segons hem sabut pel diari Gara.

A les estadístiques del nombre de malalts infectats, del nombre de morts, que ens extenua, ens oprimeix, ens consterna, independentment del seu lloc del món, crec que avui podem contraposar-hi les altres estadístiques: el nombre de personetes que han nascut des del principi d’aquesta pandèmia a finals de l’any 2019. Personetes que sabran de les nostres circumstàncies, de les que han envoltat el seu naixement, quan ja siguin grans i ho estudiïn, quan escoltin les històries dels seus padrins i padrines, de les mares i els pares, que ho han viscut i que ressaltaran una vivència o una altra.

I no tant altra vegada xifres o estadístiques, que segurament coneixerem més endavant, sinó perquè en temps de viure confinats a casa, amb aplaudiments a les persones que treballen en el món sanitari i en altres com els de transport, alimentació, neteja, infraestructures i un llarg etcètera, també tinguem un moment per compartir l’alegria de tantes mares i pares que reben a ca seva una nova personeta que requereix la seva atenció i cura.

Compartir amb les noves formes que hem après. Amb fotos al WhatsApp, Instagram, vídeos, multiconferències familiars, sense poder abraçar ni acaronar, acariciar, ni veure en directe, els nous somriures, els plors.

Enmig de tantes incerteses, dubtes, moments baixos, pensem de tant en tant en aquestes personetes, que no són «propietat» de ningú. És cert, ara requereixen tot l’afecte, tota l’atenció, totes les cures, totes les contemplacions de les persones adultes, però aquestes saben, i si no ho han de saber, que tenen al seu davant una personeta independent, que tindrà la seva vida i que pensarà per ella mateixa, triarà, a vegades amb errades i altres amb encerts. Que estimarà i patirà.

Benvingudes i benvinguts, enhorabona mares i pares, famílies que viviu aquestes noves incorporacions. Tots els bons desitjos que puguem imaginar, amb l’afegitó de molta salut i alegria!