Casa de nines, vint anys després

No som crítica de teatre, per tant, no m’atreviré a fer-la. El dramaturg nord-americà situa l’acció vint anys després de la sortida de Nora, la protagonista d’Ibsen que escrigué l’obra el 1879. Per tant, el retorn a casa, vint anys més tard ens situa al final del segle XIX.

Un feminisme incipient es vivia a principis del XX, el sufragisme reclamava el vot per a les dones, com a ciutadanes de ple dret. Les dones anglosaxones de Gran Bretanya i dels Estats Units foren les pioneres.Les predecessores del Moviment Feminista del segle XXI iniciaren el llarg camí cap a la igualtat reclamant la condició de ciutadania, també la igualtat en tots els àmbits públics i privats.

El retorn de Nora motiva per una banda l’explicació de la seva sortida, rompent la família i per l’altra l’enfrontament amb les figures de la dona que va atendre el marit i els infants, i la filla que no coneix i que li planteja les seves aspiracions. A part de la trobada amb el marit banquer abandonat.

Els diàlegs de la protagonista amb aquestes dones ens planteja la necessitat de na Nora de tenir vida pròpia, amb totes les dificultats i els encerts que pugui tenir. Una dona valenta, plena de contradiccions i conscient de les conseqüències que provoquen les seves decisions.

Situem l’obra en el context històric, finals del XIX inicis del XX, pensem en la realitat de tantes dones, que com diu la filla, desitjaven el matrimoni com a objectiu vital. La gosadia de la protagonista de rompre amb aquesta destinació «natural» de les dones, ser esposes i mares, no la trobem tan allunyada en el temps com podríem pensar.

Moltes dones del segle XXI es troben en la mateixa situació, desitgen vida pròpia, no ser propietat de ningú, desenvolupar-se com a persones, triar lliurement ser mares o no, escollir les relacions afectives en pla d’igualtat, amb respecte.

I sabem que tenim moltes dificultats per dur endavant aquests desitjos. La societat que vivim ha avançat molt respecte als segles passats, però encara avui no tenim la igualtat aconseguida. El patriarcat continua dominant moltes mentalitats que veuen les dones com a persones que han de ser exclusivament, esposes, mares, cuidadores dels altres.

Reflexions com les que expressa na Nora a l’obra de teatre són vigents i són reals. El seu desig final que el futur sigui igualitari plenament, encara l’hem d’aconseguir.