Avui l’article que escric va per Jansky, per Jaume Reus i Laia Malo.

Els artistes que fan volar i remenar el cos, també les ments, que sedueixen amb les seves paraules i ritmes.

Un grup local que emana tenir set d’internacionalitat, que navega per Europa amb la seva proposta estètica, escènica, cultural, musical i onírica.

No faré un repàs de la seva carrera professional, ni tant sols anomenaré en quin estil es classifiquen; sabeu per què?

Perquè fugim d’etiquetes i categoritzacions. Perquè l’art, la música, no depèn de noms, sinó de consciència i passió.

Jansky representa feina i constància, plasma que la música, la poesia, el món artístic, no és un territori fàcil ni relaxat.

És una zona compromesa, de sacrifici i de molta intensitat.

Qui se la juga i entra al laberint, obté recompensa, o tal vegada no. Però es mostra nua, autèntica i s’obre en canal.

Proposta reivindicativa i amb força, i és que reinventar-se i fusionar conceptes, són dues eines molt personals d’aquesta formació.

Es representen a si mateixes, dues persones que caminen en vàries direccions i ho fan amb fermesa. Que fan de la música, un viatge complet.

Sense arriscar no s’avança, i si s’avança se segueix arriscant.

Evidentment queda camí i ho saben. El cansament d’aquest trajecte que viuen amb ànims i esforç, brillantor i ombra, rialles i cara de pomes agres, no només es diu música, sinó VIDA.

Jansky em representa. Queda dit. Queda firmat.

De músic a músics, d’ànima a ànimes. Enhorabona!

Hug (Hugkakke)