Els comentaris als articles també són importants

Més o manco he entès que sempre escric i pos exemples d'una mateixa part, que no parl mai dels defectes en què pot incórrer l'altra part, que segurament en deu tenir, i que això fa que els meus escrits no tenguin massa credibilitat. Això és el que he entès i el que em dispòs a explicar, encara més, he entès que sempre estic de part dels independentistes i mai no estic de part dels sobiranistes, unionistes o constitucionalistes. Sembla que si volgués esser més creïble, hauria de parlar de les malifetes dels dos costats i estic disposat a explicar per què escric com escric, no sé si serà justificació o no, crec que no ho hauria de ser, però cadascú ha de fer el que cregui convenient en cada moment.

Començaré contant una anècdota que forma part de la meva vida. Una vegada a l'institut on feia feina, a un professor se li va ocórrer penjar al tauler d'anuncis un retall de diari contra, crec que era la feria de abril. Un integrant de l'equip directiu el va despenjar, és a dir, va actuar com a censor. Això va fer que el primer professor s'enfadàs molt i que fes un escrit contra aquell integrant de l'equip directiu i que l'enviàs a tots els instituts de Mallorca o de les Illes, tampoc no ho record bé. Això va fer que l'equip directiu el denunciàs a la inspecció i que se li obrís un expedient. Record que als claustres on es va discutir el tema, una altra persona i jo estàvem d'acord amb el professor implicat. Hi va haver cartes al director d'algun diari parlant sobre el tema. Record que en el desenvolupament de l'expedient, se'm va nomenar testimoni de la part expedientada. També record que l'inspector, a més era misser. L'advocat que defensava l'expedientat era present quan em va tocar entrar a mi. Aquest advocat no havia parlat amb mi i no m'havia alliçonat ni adoctrinat. L'inspector va començar l'interrogatori habitual fins que em va fer la pregunta següent: “Vostè hagués fet el mateix que va fer el professor?” I jo amb tota llibertat vaig contestar la meva veritat. Jo no ho hagués fet. I aquí vaig rebre una bona renyada del nostre misser. I em va enflocar si no sabia que jo tenia dret a no contestar i que era el que havia d'haver fet. Jo aquest dia vaig aprendre això, que tenia dret a no contestar, ja que la meva contestació la podia usar l'instructor per demostrar que havia fet mal fet el professor, ja que un dels seus testimonis no ho hauria fet. Encara no ho havia après en aquelles saons. Jo no tenia cap problema a parlar del que havia fet malament l'equip directiu, en canvi, no tenia per què parlar del que havia fet algú que pensava com jo.

No sé si m'he explicat gens o no. En els meus escrits no hi ha esperit corporatiu, senzillament perquè no pertany a cap grup independentista, encara que estic més d'acord amb el seu pensament que no amb el dels seus adversaris, ni a cap partit polític. A vegades em diuen, no aconseguireu això o no aconseguireu allò, com si formàs part d'algun grup interessat en aquella qüestió, quan no en form part. Llavors per què public aquest tipus d'articles? Jo crec en el dret a decidir, com un dels principals drets humans, i crec també en la democràcia, com el govern del poble, el poble fa les lleis i les modifica, però sempre prevaldrà el desig del poble per sobre de les lleis, que poden ser contràries al desig del poble. Llavors analitzo el que passa tenint en compte aquestes dues premisses; dret de decisió i democràcia.

He de manifestar que em cans d'escoltar tertulians, llegir revistes i diaris i escoltar polítics que passen per damunt dels meus principis, i això és el que jo denunciï. Si algú dels que tenen com jo els mateixos principis, s'equivoca i actua malament, no en parl, faig el que em va aconsellar el misser, exercesc el dret a callar per no perjudicar els que pensen el mateix que jo. Crec que ha quedat una mica clar, per què sempre escric sobre els defectes dels que no creuen en els meus principals principis. Sobre si faria el mateix que Rufian o no, tenc dret a no contestar.