Amb els ulls quadrats

El que els devia fer més mal als ulls, als polítics del PP, era la referència als presos polítics. Ells continuen, juntament amb els de Ciutadans i alguns socialistes (no tots, per molt que en Pedro Sánchez miri d’evitar-ne l’evidència), dient que són “polítics presos”, perquè, suposadament, han delinquit, però no “presos polítics”. Per començar, no hi ha cap condemna sobre els polítics empresonats preventivament (ni sobre en Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, que mai no ha tengut cap càrrec polític). Per tant, ningú no pot dir, objectivament, que han delinquit. (Atenció: podrien ser condemnats i no haver delinquit, tal i com funciona la justícia espanyola). El que deu passar deu ser que, després del discurs apocalíptic d’en Rajoy a Palma, deuen obeir consignes fèrries de partit. Supòs.

Na Carme Forcadell, na Dolors Bassa, n’Oriol Junqueras, en Joaquim Forn, en Jordi Turull, en Raül Romeva, en Josep Rull, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart són presos polítics. Són persones que varen treballar per dur a terme allò que volen la majoria dels catalans, allò que els havia fet ser escollits per majoria absoluta, allò que portaven en el programa electoral: la construcció d’una República catalana independent. Per això han anat a la presó. I per això són polítics presos (tots excepte en Cuixart) i presos polítics (tots sense excepció). Les dues coses. No juguem amb la semàntica!

I són, a més a més, bones persones, gent honesta, homes i dones amb conviccions i amb fermesa per dur-les a terme, bona gent, persones de les quals els seus fills i tots nosaltres en podem estar orgullosos. No tenc cap dubte que, amb el temps, la Història els posarà al seu lloc.

Tampoc no tenc cap dubte que entre els jutges alemanys, els belgues, els britànics i els suïssos posaran el jutge Llarena i companyia al lloc que els pertoca. Amb el temps, acabarem veient qui són els delinqüents.