El retorn a la normalitat...

Iniciarem setembre, un nou curs polític marcat per aquests esdeveniments. Un curs polític amb una data important. L’1 d’octubre. No cal fer especulacions de política-ficció, altres imaginen escenaris i especulen sobre allò que pot passar. No m’arriscaré a fer-ne, preferesc observar i analitzar les passes prèvies. Després del diumenge u d’octubre tindrem temps per comentar allò que succeirà.

Retornam a la normalitat de la feina, de la preparació de l’inici del curs escolar... Pocs dies per omplir les motxilles del material, per repassar els armaris i comprovar la crescuda dels infants. No parlem de l’angoixa dels exàmens del divendres u de setembre.

Retornam al curs polític després d’uns mesos d’estiu que no han semblat de vacances, des de l’actualitat informativa. Juliol i la saturació turística. Agost i la llei aprovada... Rescat del Túnel de Sóller, decisió judicial de suspensió. Juliol, es tomarà la Feixina, agost suspensió judicial cautelar...

Començarem la segona part de la legislatura amb nous reptes a assolir, noves i velles dificultats a vèncer. Des de les diferents institucions, Govern, Consells, Ajuntaments, els projectes han d’anar  fent-se realitat i enllestir-ne de nous coneixent el límit temporal de la propera cita del juny del 2019.

No oblidem però, que hem de tenir temps per a la reflexió, no val que l’urgent sempre passi davant l’important i el dia a dia faci que la gestió dels béns públics no ens deixi veure el conjunt. Convé tenir temps per posar en comú allò que vivim, la feina en equip, escoltar-nos i dialogar, perquè sense aquest suport, la tasca del dirigent polític es fa més solitària que mai, més difícil. I la gent d’esquerres ha de rebutjar l’individualisme, el narcisisme, pensar que ets imprescindible... Això deixem-ho per aquells que creuen que el capitalisme és el millor dels sistemes!

I amb la reflexió també analitzar en quina societat ens movem, on els missatges que més seguiment tenen són aquells que enalteixen l’esforç individual -al més pur estil nord-americà d’en Trump, que menyspreen tot allò que sigui treball en equip, la cooperació front a la imposició. Sembla que tothom ho sap, que no cal recordar-ho, però no sempre ho tenim present.

Quan una tragèdia ens sacseja fem valdre la solidaritat, les mans obertes als nouvinguts. I hem de ser bel·ligerants davant qualsevol mostra d’insolidaritat, de xenofòbia, de racisme. Ho sabem i ho tenim present. En el dia a dia, en el retorn a la normalitat, no ho hem d’oblidar. No ha de ser cosa només d’aquells moments de commoció. Ha de ser el nostre fer quotidià.

I siguem conscients que la nostra lluita és per a transformar aquesta societat. Canviar-la de dalt abaix. Els valors de la solidaritat, de la justícia, de la pau, de la igualtat han de ser els majoritaris a les relacions humanes, no cosa d’un dia, d’una mostra. Tenim moltes més dificultats per canviar allò que no ens agrada, perquè nedam a contracorrent. Les aigües de la mentalitat més estesa són aquelles que diuen que no cal fer res, que som persones utòpiques i il·luses, que tanmateix... sempre hi haurà aquesta realitat..

No ho oblidem, el retorn a la normalitat també vol dir reafirmar-nos en el nostre compromís per transformar la societat, aquesta tan injusta, tan insolidària, tan individualista, tan violenta, tan desigual.