Els mitjans de comunicació hi van plens, Mallorca al límit, també Eivissa, Menorca, Formentera. El monocultiu turístic té aquestes conseqüències, ho sabem. Allò que cal recordar i tenir ben present és que després d’un any de govern pel canvi, les polítiques del Partit Popular, del Sr. Delgado a Turisme han estat arraconades. No oblidem que el Sr. Montoro i el Sr. Rajoy continuen, en funcions, ofegant el finançament de la nostra autonomia. No ho oblidem i tinguem present que amb encerts i errades, els nous responsables són conscients de la nostra realitat i cerquen posar fil a l’agulla per fonamentar un canvi de model que ja és un clam. Com fer-lo, en quins terminis, amb qui... són incògnites a resoldre. També convé tenir una actitud disposada a la participació, a dir la nostra, sense la comoditat de veure-ho des de la barrera per poder assenyalar les errades.
De lectures, aquests dies d’agost han estat enriquidors. En vull destacar una perquè m’ha impactat. Amb uns altres ulls. La biografia de Montserrat Roig de Betsabé Garcia, Rocaeditorial juny 2016.
Una biografia molt ben documentada de l’escriptora i periodista que morí als quaranta-cinc anys d’un càncer de mama. Enguany hauria celebrat els seus setanta anys.
Una biografia que ens situa en el moment històric que va viure na Montserrat Roig Fransitorra, des de la seva infància, nascuda el 1946, a la Barcelona dominada per l’obscurantisme de la dictadura franquista. Dividida en tres parts: Com dir-ho? 1946-1970, El cor de la història 1970-1980, i Tothom no és perfecte 1980-1991, ens mostra la figura de na Montserrat escriptora, també periodista tant en els mitjans escrits com en televisió. Antifranquista, lluitadora per les llibertats, i sobretot feminista en aquells anys tan difícils. Novel·lista, narradora i també investigadora donà a conèixer la presència de catalans als camps d’extermini nazis.
Un treball seriós i ben documentat que ens trasllada a aquella època amb els personatges que acompanyaren na Montserrat, des de na Maria Aurèlia Capmany, fins a Josep Maria Benet i Jornet o Josep Maria Castellet, i na Pilar Aymerich entre d’altres... Anys de lluita, la caputxinada, el PSUC, la universitat central; anys d’esperança i il·lusió a la transició, el paper de Triunfo, dels programes d’entrevistes televisius; anys de crítica a la primera dècada de llibertat, la recerca sobre els republicans als camps d’extermini, els viatges a la URSS, a Anglaterra, els anys vuitanta. Anys de lluita feminista, de reivindicació de l’habitació pròpia de na Virgínia Wolf, de prendre el control de la seva vida, dona independent, mare de dos fills, filla, germana...
Per qui no va viure aquells anys serà interessant com a història recent, per conèixer les claus del nostre present. Per qui els visquérem, una mirada enrere que ens fa reviure moments interessants i ens descobreix una personalitat de la nostra literatura d’aquelles que consideram imprescindibles.
Una aportació molt enriquidora a la vegada que un vertader homenatge que ens fa tenir present na Montserrat Roig Fransitorra, una catalana de projecció internacional com és definida en la contraportada.
Continuem la resta de l’estiu amb bones lectures, bons sopars i dinars, ah! I bon cinema, no ho oblidem. Carreguem-nos d’energies per la tardor que ens espera...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.