En aquests dies de pont, del 37è aniversari de la Constitució, us vull recomanar una lectura que requereix un moment, o uns quants més, per reflexionar. Als actes institucionals de l'aniversari, aquí, la delegada del govern central Teresa Palmer va dir al seu discurs que no cal tocar la Carta Magna. Que qui ho vol fer només respon a interessos particulars o partidaris...ja haureu llegit els comentaristes polítics opinant sobre tan brillant aportació. Aquesta senyora no sap que la política la fan els partits polítics? No sap que interessos partidaris vol dir propostes polítiques?En canvi al mateix acte, la Presidenta Francina Armengol planteja la necessitat de modificar-la per tal d'anar cap un Estat federal. Ja tenim la solució... perquè el PSC s'ha desmembrat? Perquè els seus de Madrid no entenen què passa a la perifèria?
Ja ho veis, segons el Sr.Rajoy tot està bé com està, i la Sra Palmer fidel deixeble ho diu amb les seves paraules. El Sr.Sánchez no arribam a saber si creu o no amb l'Estat federal que parla la Presidenta, està ben acompanyat dels ex-presidents que no ho entengueren ni defensaren.
En dies de campanya electoral, quan ens donen missatges senzills, fàcils de reproduir, convé tenir una estona per llegir i reflexionar. Quin Estat tenen dins el cap els grans partits centralistes? Quina Espanya viuen? Entenen allò que es viu a la perifèria, o tots som iguals, visquem a Madrid, a Badajoz, a Cadis o a Girona, a Mallorca, a Menorca, o a Àlaba?
El llibre que us vull recomanar es diu El trencaclosques espanyol, una lectura des de la perifèria.(Reflexions després dels resultats de les eleccions autonòmiques i municipals de 2015) de Josep Valero González. L'ha editat la Fundació Ateneu Pere Mascaró, en el marc dels actes del seu 5è aniversari. El trobareu en pdf, per descarregar a http://ateneuperemascaro.org/documents/papers-de-l-ateneu/nova-publicacio-de-l-ateneu-pere-778.html
En Pep Valero analitza els resultats i es desprenen algunes dades prou importants: una, que a Espanya hi ha com a mínim dos mapes electorals clarament diferenciats. A un, equival al 50% del cens electoral, existeixen exclusivament els partits d'àmbit estatal amb un fort component bipartidista, mentre a l'altre 50% hi ha la presència de partits nacionalistes de dretes, sobiranistes i nacionalistes d'esquerres i fins i tot regionalistes, amb uns mapes polítics prou diferenciats.
Un trencaclosques difícil de solucionar a l'hora de cercar nous models territorials per a l'Estat espanyol. El procés sobiranista català ha fet esclatar la validesa de l'actual model constitucional. Reconèixer el dret a decidir dels diferents pobles de l'Estat és la clau de volta per a qualsevol solució de futur. Apunta a què tal vegada la coordinació i l'aliança de les forces d'esquerres sobiranistes ajudaria a fer avançar aquesta perspectiva.
Convé llegir-lo i reflexionar després sobre allò que ens volen fer creure, que només hi ha quatre partits en aquesta cursa electoral del diumenge 20. Convé demanar-nos com podem solucionar el trencaclosques, i quina solució aporten els partits que demanen el vot. Reflexionem abans de decidir-nos i no caiguem en els paranys d'aquells que parlen de varetes màgiques que tot ho solucionaran com si fóssim infants que creiem en les fades.
I no passa res si arribam a la conclusió que Espanya no té remei -per cert el títol d'un altre estudi de l'amic Pere Sampol. Altres més grossos i potents s'han fragmentat en països nous i no ha passat res, la comunitat internacional els ha reconegut i fins i tot formen part de la Unió Europea com nosaltres. O no hem d'arribar a la fragmentació i hem d'establir noves bases de convivència, des del respecte mutu, des de noves formes de finançament, com el concert basc, per exemple per a les Illes. Allò que ja sabem que NO funciona és el menyspreu, el mirar cap una altra banda, ignorar el problema.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.