Morts evitables

Els accidents laborals a Balears no són cap anècdota: tenim un 50% (!) d'accidents laborals mensuals més que la mitjana espanyola, i els ritmes exponencials de creixement de l'accidentabilitat en els darrers anys s'expliquen tant per l'esmentada precarietat, com per les polítiques de desmantetllament dels serveis públics de prevenció, salut i higiene en el treball, imprescindibles per vetllar per una qüestió que mai no s'auto-regularà tota sola, perquè fins que no mor algú, com va passar dilluns, ningú no es posa a valorar l'elevat cost de no haver evitat l'evitable. El PP no sols no va menysprear les polítiques d'ocupació, sinó que va desmantellar el que havia estat l'Institut de salut laboral i qualsevol cosa que s'hi assemblàs. Fins i tot la inspecció de treball, ara objecte d'una campanya governamental intensiva contra l'explotació laboral, va patir fa uns mesos una retallada del 20% en els seus efectius, que varen passar de 50 a 40 amb el canvi d'any.

Mentre tot allò passava, el govern del PP no es cansava de dir que les Illes érem la locomotora d'Espanya i els líders en creació d'»empleo neto», quan en realitat el que fèiem era explorar les possibilitats més gore de la reforma laboral de Rajoy, sense cap altre guany que el miratge d'un present precari i un futur impossible.

Parlar d'un model econòmic i turístic «de qualitat» per al futur, com tothom sembla compartir, també ha d'implicar parlar de qualitat a la feina. I això passa pel compromís tant dels poders públics, com de la gent treballadora i sobretot els empresaris. Perquè la precarietat és evitable, l'avarícia rebutjable i l'abús condemnable. I els morts de dilluns no haurien de sortir gratis, ni a les  consciències de totes nosaltres, ni a la responsabilitat de qui hauria d'haver evitat aquesta tragèdia, que no es nova.