Madò coincidència ho volgué així. Diumenge vespre, en un mateix torcaboques temporal hi coincidiren l'emoció del futbol i la del recompte. Des de la nostra òptica -el plural pens que és compartible amb molta gent-, el resultat, com a mínim el del futbol, si bé obre una porta a l'esperança no acaba de ser definitiu. Vaja, que no n'hi ha per fer repicar n'Eloi – la campana major de la Seu, per als meus lectors de fora Mallorca-. És cert que podria haver estat pitjor i que, a més dels quatre punts de biaix, allò que conhorta és creure en el sortilegi que el Barça va dur la sort dels campions. Ara bé, ens hauria agradat una victòria molt més folgada en el marcador – com a mínim per igualar el goal average- i sobretot que hagués estat passant la mà per la cara del Madrid, no patint. Les perspectives per al 24 de maig són ben clares: no cal nedar dins l'eufòria. Hi ha, és cert, un petit marge per a l'error, però mínim. Sobretot si pegam una ullada al calendari. Crec que el del Barça és una mica més costerut. Però això no se sap mai fins a l'escrutini final. Com en les eleccions, vaja. De res no hi valen les especulacions prèvies en forma de sondejos. Allò que compta és el resultat final.
També de cara al 24 de maig el resultat de diumenge, ara sí el de les eleccions andaluses, pot obrir una porta a l'esperança però sense confiar-nos-hi massa. No podem fer repicar n'Eloi tampoc. Si en futbol cada partit és un món, en política cada elecció és diferent. Hi pot haver tendències, Getafe pot ser una plaça fàcil, però espolsem-nos una mica els filats de la memòria per veure que la realitat no sempre és així.
A les eleccions andaluses ha guanyat el partit que estava en el poder. Diguem que ha resistit els embats i també els temporals. Han guanyat els presumptes corruptes, gent que té en Griñan i en Chaves – que no és dir poc- a la picota de les sospites més dejectables. Sense anar més lluny, mentre escric aquests papers, els mitjans digitals informen que 20 ex alts càrrecs d'Andalusia han estats detinguts per corrupció. Si aquí hi ha la llendera del jutge Castro no hem d'oblidar que allà hi ha el raor esmolat de la jutgessa Alaya. N'hi ha que diuen que allà són cromosomàticament del PSOE, m'estalviaré fer analogies que ens puguin menar a supersticions fatídiques.
Si es produeix, esperem que sí, la derrota del PP no serà tant per una objectivitat dels electors a l'hora d'avaluar nefastament la tasca política de Bauzá sinó perquè Bauzá, des de la prepotència, ha ofès els seus. I ara els necessita a tots perquè actuïn com a infanteria en aquest camp de batalla on es decanten els vots. I potser no els tendrà. O potser no vagin a votar, com a Andalusia.
Per altra banda, si el calendari pot ser desfavorable, en teoria, al Barça, podem afirmar que ha jugat en contra de Podemos. L'escenari que li hauria anat millor, sens dubte, haurien estat: estatals, municipals i autonòmiques, andaluses/ catalanes. L'atomització de noms, marques blanques i uns resultats que no es retroalimenten -en part pel personalisme intervencionista de Pablo Iglesias- pot menar molt desgastat Podemos a les generals, el seu vertader objectiu. Si Podemos s'ha menjat IU a Andalusia, pot esmorrallar l'esquerra en general tant a les Illes com al País Valencià. I això pot ser dolent per tota l'esquerra – Podemos inclosos-.
Un bri d'esperança sí que ens el dóna la desintegració d'UPiD. Ara bé, queda compensat amb l'ascens de Ciudadanos. Veig més a prop els de Rivera als de Bauzá que no dins el corralet dels altres. Si més no en matèria lingüística. Sempre els resultarà més fàcil, de cara al seu creixement cap a les generals, donar suport a la llista més votada. Això compromet a poc. I la manca de compromís és sinònim de la manca de desgast. Finalment, ara diuen – per treure mèrits al PSOE andalús- que la llei d'Hont els ha afavorits. Ja sabem que aquesta llei afavoreix sempre la llista més votada, sigui PSOE sigui PP. Aquí pot anar a favor dels altres.
Per tant, com diuen al meu poble, vius i orelles dretes. I que el 24 de maig onegin les quatribarrades en honor de victòries volgudes i esperades. En plural, que per massa pa no hi ha mal any!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.