Llibre de l'historiador David Abulafia.

Llibre de l'historiador David Abulafia.

Jordi Caldentey21/07/14 0:00
TW
17

Amb aquesta altra tongada, continua la meva divulgació de dades que demostren els nostres orígens comuns amb el Principat i València. Reparau que dic que, les dades, les divulg. No és que jo n'hagi descoberta cap. No. Són dades aportades de molts diversos autors però que la historiografia oficial que ens han imposat ha aconseguit esborrar de la nostra memòria col·lectiva. I aquest oblid programat, planificat, n'hi ha que el voldrien perpetuar per sempre. Per això, si feis la prova de parlar-ne dins segons quins ambients, que no us véngui de nou sentir més o manco per resposta -no saps que això no ho diuen?, com si conèixer els nostres orígens fos un tabú o un crim a amagar -com encara ara passa amb els crims del 1936, per dir un exemple- com ja vaig comentar en la meva primera tongada d'aquest serial.

Documents històrics.- Si pegau una ullada a les planes 61, 103, 79, 80 i 84 del treball sobre la repoblació de Mallorca després de la conquesta del rei en Jaume I, de l'historiador Alvaro Santamaría, no gaire sospitós de catalanista per cert, Introducción histórica. Baleares, de Tierras de España, publicat a Madrid el 1974, hi podreu llegir entre altres afirmacions com aquestes: “el predominio de los repobladores catalanes fue absoluto, pero los apellidos documentados en fuentes de los años cuarenta (entre 1240 y 1251), al tiempo que reafirman su indiscutible catalanidad, brindan la perspectiva de una Mallorca abierta a todos los cuadrantes, que seguía siendo crisol de gentes de muy variada procedencia [...] Y tal circunstancia, al unísono con otros factores condicionantes, influyó sobre los repobladores, dando peculiaridad tempranamente a su sustancial catalanidad”. També diu que “la propia pluralidad del reino de Mallorca [...] permite comprender la postura del mentado reino en la corona de Aragón, que, aunque muy celoso de su autonomía, era de signo más integrador que particularista, en el sentido de conciliar la diversidad de cada uno de los reinos con la unidad derivada del fondo cultural (Ramon Llull se definía “català de Mallorca”, y Anselm Turmeda “de nació catalana, nascut a la ciutat de Mallorca” y de la común vinculación a la persona del mismo rey”. Els bocins en lletra negreta els destac jo.

El prestigiós historiador britànic David Samuel Harvard Abulafia, especialitzat en l'Edat Mitjana i el Renaixement al Mediterrani, professor d'Història del Mediterrani a la Universitat de Cambridge de l'any 2000 ençà i que en fou degà de la Facultat d'Història entre els anys 2003 i 2005, va publicar a l'editorial Paperback l'any 2002 un llibre titulat A Mediterranean Emporium: the Catalan Kingdom of Majorca. Ja en el prefaci d'aquest llibre, hi podem llegir: “The Catalan kingdom of Majorca is a perplexing entity. It stood in the middle of an emergent association of kingdoms and principalities that historians have, in an excess of zeal, labelled the 'Aragonese-Catalan empire' [...]”

Llinatges mallorquins.- Avui tocarem els llinatges Alós i Alzina.

Alós, segons diu el Diccionari Català Valencià Balear, de Mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll, és un llinatge existent a Barcelona, Alacant, València, Almussafes, Benimassot, Concentaina, Guadasuar, Palma, Llucmajor, Sineu i Santa Margalida. Correspon al topònim d'una vila situada en una vall, a la vorera dreta del Segre, situada a 25 quilometres més amunt de Balaguer, a la comarca de la Noguera.

Alzina, segons el mateix Diccionari, és un llogaret del municipi de Gelida (comarca de l'Alt Penedès), un altre llogaret del municipi d'Alinyà (comarca de l'Alt Urgell), un altre del municipi de Vilanova de l'Aguda (comarca de la Noguera) i, també, un poblet del municipi d'Alsamora (comarca del Pallars Jussà).

Continuarà.

Jordi Caldentey