Els chemtrails d’Oxfam

Diria que el problema dels chemtrails és que es tracta d’una fantasia que conté, o potser mig amaga, un nucli de veritat estricta. És ben cert que hi ha una minoria ínfima de la població mundial que acumula la riquesa, que té les armes i que conspira contra la resta dels 7.000 milions que som. L’informe “Governar per a les elits”, que acaba de presentar Oxfam Internacional, ho explica sense avionets espectrals. Hi ha 85 individus que posseeixen una fortuna equivalent a la de les 3.570 milions de persones que formen la meitat més pobre de la població mundial. O aquesta altra dada: la meitat de la riquesa mundial correspon a l’1% més ric de la població, mentre que el 99% restant es reparteix l’altra meitat. I una cosa que resulta especialment greu: en aquesta època d’austeritat i sacrificis, la fractura de la desigualtat no deixa de créixer. Altres notícies recents ens han ensenyat que gairebé tots els mil milionaris de “Forbes” (els de fortunes superiors a mil milions de dòlars) han vist com la seva riquesa crexia durant el darrer any.

El problema de les teories conspiratòries és que desenfoquen la visió del problema: que no ens deixen veure que el món, tal com se’l pot descriure sense el recurs a veritats per a iniciats, ja és l’escenari d’una obsceníssima guerra de poder brut i de dominació. Posats a fer teories, jo en podria llançar una: que la pel·lícula de sèrie B dels chemtrails se l’ha inventada un sanedrí de totpoderosos com a maniobra de distracció. Sempre n’hi haurà que s’entetindran amb això, abans de fer voltes a aquesta dada escruixidora: 85 persones tan riques com 3.570 milions de persones.