Vaga per motius polítics

He vist que des de diverses fonts del Govern de les Illes Balears, del partit que li dóna suport i d’adlàters d’ambdós, s’ha criticat que es fes "una vaga política", tot dient que les vagues només es poden fer “per motius laborals”. Aquest tipus de raonament va en la línia dels que volen fiscalitzar els llibres de text que es fan servir als centres educatius, dels que pensen que el professorat ha d’aplicar el TIL i no ha de tenir cap tipus de criteri a l’hora de realitzar la seua tasca, i un llarg etcètera. Si les coses anassin com diuen els actuals membres del govern de les Illes Balears, el cos de professors, o qualsevol altre cos de servidors públics seria un exèrcit. Confonen sistemàticament el funcionament dels cossos militars (o del funcionariat en les dictadures) amb la manera de fer dels funcionaris als països democràtics. Jo no he d’obeir l’inspector perquè ell té potestat de marcar unes determinades directrius, ni la directora del meu centre és la capitana de l’esquadró, ni els directors generals són els comandants o el secretari fa de tinent coronel. Som civils, encara que de vegades paregui mentida, i no estam sotmesos a la disciplina militar. Per això, tenim opinió pròpia, tenim potestat per expressar-la, solien dir que tenim llibertat de càtedra, i ningú no ens pot fiscalitzar tot això. Què s’han cregut, aquesta colla de xusqueros! Una conselleria d’Educació no és una caserna. Els professors no som soldats, ni tinents, ni sergents ni caporals. I ells no tenen cap tipus de jurisdicció “a la militar” sobre nosaltres.

Idò bé, les raons de la meua vaga són de dos tipus : polítiques i pedagògiques. Probablement, n’hi hauria d’afegir una tercera tipologia : les raons ètiques.

He fet vaga per motius polítics. Pens que un ciutadà condret no pot permetre que el govern del seu país vagi directament en contra de la seua llengua nacional, que degradi sistemàticament el concepte de llengua oficial, que s’excusi en l’ensenyament de l’anglès (tanmateix completament deficitari, tot s’ha de dir) per encolomar-nos més ensenyament en espanyol, que menyspreï la cultura de les Illes Balears i la llengua catalana, que es passi pel folre l’Estatut d’autonomia i la Llei de Normalització Lingüística i que s’escarrassi, indignament, per reduir encara més la migrada autonomia del nostre país pluriinsular. Per tots aquests motius, i per la continuïtat que tenen a la conselleria d’Educació, a la qual s’hauria de canviar immediatament el nom si hom volgués fer honor a la realitat, la meua vaga té un caràcter polític.

Lògicament, els al·lèrgics al sistema democràtic troben que no s’han de poder fer vagues de caràcter polític. Jo vull reivindicar, a través d’aquest paper, el dret a fer-ne. Només faltaria!

Al costat dels motius polítics, hi tenim els pedagògics. El govern de les Illes Balears degradaria tant com fos l’Educació a canvi d’espanyolitzar-la. Ja ho deia, el ministre Wert, que un dels objectius de l’Educació, a la nostra part del món, havia de ser el d’espanyolitzar els alumnes. Si a més d’espanyolitzar-los els asenam una mica, no hi fa res. Només aquesta manca de respecte a la pedagogia explicaria que s’hagués fet un decret del TIL absolutament apressat, sense suport econòmic i sense gaire fonament pedagògic, no per implementar el coneixement de l’anglès, sinó per fer entrar més castellà, ni que sigui amb calçador. Perquè les declaracions de la consellera Camps en el sentit que els vaguistes rebutjam l’anglès són pura i simple demagògia. Si alguns hem advocat ben clarament, públicament, per escrit, negre sobre blanc, per un sistema bilingüe en català i en anglès! Què diu, que som contraris a l’anglès? Personalment, estic perquè l’anglès sigui oficial a les Illes Balears. Com es pot ser tan demagoga?

Per tant, al costat dels motius polítics, em mouen raons pedagògiques. I són importantíssimes, perquè nosaltres no feim jurament hipocràtic, però sí que tenim una responsabilitat en relació als nostres alumnes.

I, finalment, em mouen les raons de tipus ètic. Davant un govern i adlàters que han utilitzat pressupost, mentides, aparell mediàtic i cartes generalitzades i massives per tirar endavant un projecte que és perjudicial per als alumnes d’aquest país, no ens podem quedar sense fer res. Hem d’oposar-nos-hi. I tenim el deure ètic, el deure moral, de treure’ls del capdavant de les institucions tan aviat com sigui possible, tot utilitzant l’única eina acceptable que tenim a l’abast : les pròximes eleccions.

Estic convençut que, a les pròximes eleccions, aquest malson s’acabarà. Però, mentrestant, ni per civisme, ni per ètica, ni per responsabilitat, els professors no podem deixar que aquest govern continuï destrossant el que s’havia anat construint de sistema educatiu propi, mínimament autocentrat i adequat a les necessitats dels nostres infants, al·lots i jóvens.