L'apotecari de Marratxí és qui es beneficia del desastre de Maria Antònia Munar, com ja va treure molt de profit personal a la desfeta de Matas i de l'antiga guàrdia del PP a causa dels escàndols. No de bades a Bauzá li mancà temps l'altra dia per despenjar el quatre de Juame Matas del Consolat totduna que va saber que el Suprem l'havia condemnat a nou mesos. El gir involucionista que impulsa, que ja ha reduït el Consell de Mallorca a un decorat, que està esclafant la llengua pròpia dins l'àmbit educatiu en primer lloc i per tot arreu a continuació, que ha convertit l'austericidi en una destral per triturar tot el que s'oposi al gir cap a la dreta extrema, té camp abonat de desenvolupament dacvant cada nou desgavell a causa de casos de corrupció. La situació actual ja comença a recordar l'avanç de la dreta més dura a França a principis dels anys trenta pels escàndols que encoltaven el partit radical.
Bauzá, que aposta descaradament per la recentralització, per vol liliputitzat l'autonomia bealar, que vol retallar el nombre de diputats i tota l'estructura i competències de l'autogovern, és ben segur que baba en veure empresonada la presidenta d'un partit estrictament mallorquí que durant lustres fou mogtor a l'hora d'avançar i forçar a avançar a altres envers el màxim grau d'autonomisme possible. Un instrument de Madrid com Bauzá ha de gaudir com infant amb sabates noves davant tot el que està passant. Curiosament, la demanda presentada per l'oposició per la incompatibiltat del seu càrrec amb la seva farmàcia quedà del tot desdibuixat perquè pràcticament a les mateixes hores se'n duien Maria Antònia Munar cap a la carretera de Sóller.
És una llei històrica: el corc de l'involucionisme creix i s'enforteix enmig de les dsgràcies dels altres. Bauzá ho té ara tot al seu favor per rebaixar l'autogovern a l'alçada del betum: l'antic centre nacionalsita, escorxat; l'ala regionalista del seu partit, agenollada. Mentre, tots els intents de recontruir el centre autonomista encara es troben en estat embrionari i amb la natural prudència tal i com s'han posat les coses. Després del que li passà a UM després per la declara ció del comptable Llompart, que motiva l'escorcoll de la seva seu i a la pràctica el tancament del partit, és normal que els intents de reconstruir aquest espai polìtica vagin amb peus de plom. Per contra al PP de Madrid li cantà el tresorer (no un simple comptable), que aportà proves documentals, i alà no s'ha escorcollat la seu ni lis han imposat una superfiança ni res que se li assembli.
L'objectiu de Bauzá és fer carrera a Madrid. Se li posen molt bé les coses per poder aconseguir-ho. Abans haurà deixat aquí un solar. Els intents illencs de desmarcar-se de la prepotència i l'expoli de l'Estat central s'enfonsen enmig de garrotades. Munar, dins la presó. Bauzá, el gall de corral. I Balears camí de tornar a ser una província sense ànima i sense esperit: un desert enmig de la mar.
Que Jaume Matas fou president d'aquesta Comunitat és un fet que ningú pot esborrar. Llevar el seu cuadre del Consolat ha estat una ignomínia, i més que ho hagin fet els seus antics companys de partit.