Diferents mitjans estatals s'han fet ressò, durant les darreres setmanes, de la realitat que es viu cada estiu a Magaluf. Festes esbojarrades, violacions, bregues i el tant conegut ‘balconing'. Algunes cadenes com Telecinco, fins i tot, han entrevistat a residents i comerciants per tal d'il·lustrar el sentiment de descontrol que es respira a la zona. Alhora les imatges de la coneguda avinguda en el clímax dionisíac no han deixat de proliferar. Fa temps que els mallorquins sabem que Magaluf és, per dir-ho d'alguna manera, un territori aliè a l'illa. No debades s'ha guanyat el sobrenom de ‘ciutat sense llei' i són pocs els residents que freqüenten aquests ambients nocturns. Però una cosa és saber-ho i l'altra acceptar-ho de bon grat. Tot i que el nucli sigui un dels principals atractius turístics per a milers de joves britànics i d'altres nacionalitats, seria convenient plantejar si és realment aquesta imatge de Mallorca la que volem que aparegui en els noticiaris. I sobretot, hem de demanar que fa la Conselleria de Turisme per intentar mitigar les conseqüències nefastes que pot tenir per al conjunt del sector turístic associar, exclusivament, el nom de l'illa a les festes salvatges de Magaluf. Si volem que Mallorca sobrevisqui en el futur com a destinació turística cal un nou plantejament d'aquesta oferta d'oci sense restriccions. Un plantejament no necessàriament repressiu sinó més ètic i pedagògic. Limitar la proliferació de pràctiques que poden ser nocives per a la salut, fomentar el consum d'alcohol responsable entre els joves i evitar ofertes que fomentin el descontrol, en serien només una mostra. Si la tendència del turisme de ‘festa salvatge' no deixa créixer, a la llarga pot arrossegar el principal motor de l'economia balear a l'abisme.