Dijous, tancats a l’escola

Tornem-hi doncs: ¿servirà de res, tancar-se als centres escolars, dijous que ve? Si ho hem d'avaluar en resultats com una rectificació immediata i significativa de les polítiques del PP, la resposta és que probablement no servirà de gaire. La tribu dels Wert, Bauzá i Bosch han declarat la guerra a l'educació i al català (la guerra d'extermini: les coses com són), i les protestes dels esquerranosos catalanistes els refermaran en la santedat de la seva croada. Però podem mirar-ho d'una altra manera, podem cercar altres indicadors d'èxit, per adoptar l'argot mercantil tan de moda: farem circular la convicció que cal defensar l'educació ben feta i que cal seguir defensant la llengua, enfortirem la determinació dels centres a resistir l'ofensiva, cercarem vies per minimitzar l'impacte del bombardeig (des de la interpretació més favorable de la norma a la insubmissió), i segur que més coses. Farem saber a la societat que no ens callaran. I recordau: no hi seran sempre, ells. De fet, d'aquí a dos anys se'n van, ja ho veureu, i convé tenir ben adobat el terreny de les conviccions.

I si no us han agradat els arguments, encara podeu mirar-ho des de l'òptica poc entusiasta del que diu que, en tot cas, no hi tenim res a perdre. Ni tan sols el temps: les hores de diàleg entre alumnes, pares i professors seran hores de més profit anímic (i corporal i tot: segur que les coques seran bones!) que les hores que molts de vespres de dijous passam davant de la televisió. Demà passat, ja ho sabeu: a l'escola, tancats per reforma educativa.•

Escriptor