El Tribunal Constitucional per fi ha aprovat donar validesa legal als matrimonis entre persones del mateix sexe. Es fa ben difícil entendre el perquè de l'oposició dels conservadors a l'ús de la paraula ‘matrimoni', la qual voldrien reservada en exclusiva per a la unió d'un home i una dona. Els conservadors conceben aquesta institució com una mena de club selecte en el qual només hi haurien d'entrar els que compleixin els requisits d'una certa ortodòxia, com si ser ‘matrimoni' donés un estatus especial del qual n'haurien d'estar al marge els homosexuals (ja que no poden procrear, diuen, una cosa que tampoc és certa...).
A més, sembla que conceben que els gais posen en perill allò que en diuen ‘la família tradicional', com si les noves formes que adopta la família -quan la vertebren dues dones o dos homes- generés algun tipus de malestar en la convivència marital o familiar dels veïns heterosexuals: hipòtesi incomprensible. La llibertat posa en perill les institucions tradicionals, és ben cert, però també les regenera, els insufla una vida renovada. Veiem que davant de la crisi l'Estat es mostra més impotent que les pròpies famílies per a donar suport als individus.
I també és ben curiosa la lliçó que ens dóna la història: les sexualitats no heterosexuals tenien des que van començar a sortir de l'armari un element rebel i disconforme, es revestien d'impugnació a la totalitat de les institucions tradicionals. Ara, però, passats els anys de febre, els seus protagonistes no aspiren a res més que a la normalitat codificada, a la legalitat sàviament burgesa que confereix drets, deures -la protecció de l'Estat- i hauria de permetre la adopció de fills per a perpetuar el llinatge. La família era concebuda com una institució tèrbola i fins i tot opressora -"famílies, us odio", que deia André Gide, homosexual i pederasta-: ara la família és l'Ítaca legal a la qual vol arribar una societat que vol reconciliar-se amb els seus fantasmes opressors.
Tanmateix, aquest debat per la paraula ‘matrimoni' té una bona dosi d'intolerància a darrere; sembla que com que no es pot perseguir els homosexuals amb la llei a la mà, almenys sí que es podria fer que la llei els ignorés, que la llei deixi de donar-los suport en l'estabilitat de les seves relacions de cara als efectes legals d'aquests matrimonis -règim econòmic entre les parts, etc.-, o a les pensions de viduïtat que es poden generar. Hi ha gairebé 25.000 matrimonis homosexuals que penjaven d'un fil per culpa del recurs del PP, presentat tres mesos després de l'aprovació de la llei, l'any 2005. Ara ha sortit la sentència, set anys després -i quina trista parsimònia...-: si hagués estat negativa, el pas enrere hauria estat catastròfic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.