"No és el debat", va dir l'un. I l'altre va rematar: "A mi m'és igual si qui em trepitja el coll és un català o un espanyol. L'important és construir una societat socialista...". L'un és Alberto San Juan, i l'altre, Guillermo Toledo, ambdós líders de la companyia de teatre Animalario, ara a l'estacada per les retallades en subvencions del Ministeri de Cultura.
Sobretot ha estat Guillermo Toledo qui ha tingut un paper més rellevant en els últims temps -un rostre públic molt present- en diverses causes polítiques: no hi ha hagut manifestació de caire ‘progressista' a Madrid en què Toledo no hagi anat com un dels seus líders, des de l'oposició a la guerra d'Iraq fins al 15-M -passant pel seu suport al poble sahrauí cada cop que hi ha ocasió, fins i tot demanant l'ús de les armes, tot contravenint el seu suposat pacifisme...-. A més, són cèlebres les seves ficades de pota davant dels opositors al règim cubà. Toledo nega els crims de la dictadura de Castro, i quan va morir a la presó un dels dissidents cubans -Orlando Zapata-, es va atrevir a menysprear-lo en unes declaracions públiques que van córrer com la pólvora i que van motivar una reacció irritada de l'actor cubà Andy García: "Lamento" -va apuntar aquest- "que encara hi hagi amics del castrisme i del que significa...".
Tanmateix, Toledo està del costat dels nacionalistes bascos -violents, també, quan ho eren-, però només perquè aquests també són ‘socialistes' i volen pel país basc una societat ‘marxista'. Si els nacionalistes són catalans, però, i no lliguen el seu projecte de construcció nacional a cap canvi radical en la distribució de la riquesa -només factible amb violència, afegiria jo-, llavors resulta que ja no és tan llibertari, ja que considera que sense socialisme tot són formes d'opressió. La Catalunya sobirana no serà una societat socialista -molt probablement-; llavors Catalunya no compta amb les seves simpaties.
Hi ha ben pocs intel·lectuals i artistes espanyols disposats a donar el seu suport a Catalunya. Creuen, els progressistes, en l'autodeterminació dels pobles, però només quan aquests estan a molts quilòmetres de distància i fan la pinta de ser purs i llibertaris. "No es refiï d'aquells cosmopolites que van a buscar al fons dels llibres deures que després desdenyen complir entorn seu. El filòsof estima els tàrtars perquè així queda dispensat d'estimar els seus veïns", diu Rousseau a Emili.
D'aquests llibertaris de pa i figa Espanya en va plena. Vargas Llosa n'és un i mossega per la dreta; Toledo i San Juan en són dos i ho fan per l'esquerra. Els tres són grans professionals; i si se'ls dóna un premi o una subvenció treballen molt bé i no parlen de política.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Menuda mierda de artículo. Verdaderamente lamentable. Que personajillos como Melcior Comas hablen de subvencionados al servicio del poder da verdadera vergüenza ajena
Ben encertada, sobretot al final:" si se'ls dóna un premi o una subvenció treballen molt bé i no parlen de política"