Cartes dels lectors

Mestre Bosquet, si per la Vila vos perdeu/amb molt de compte heu d'anar/perquè el dimoni on no vos penseu/dins una senyera vos embolicarà.

Si a la Beata anau, apotecari de Marratxí/por dels festers no tengueu/tanta i tanta escorta no meneu/perquè no us veuran ni la punta del nassarrí.
Miquel Trias. Palma.

Actituds intolerables i cap a les dones
En poc temps hem assistit a sengles agressions contra la dignitat de les dones. La primera ha tingut lloc amb motiu de la retirada de les agents de l'ORA que vigilaven la zona de les mesquites de la plaça de Pere Garau, que eren sistemàticament insultades i amenaçades per homes que practiquen una religió que les menysprea i les relega a la categoria d'éssers inferiors i gairebé impurs. La segona han estat les desqualificacions de Ruiz-Mateos contra la magistrada instructora en la seva última compareixença als jutjats, a qui ha tractat d'ésser pervers i maligne, digne de totes les calamitats i malediccions.

Un i altre fet no són en absolut gratuïts. El primer és segurament més greu, perquè posa clarament en qüestió el principi d'autoritat i la falsa tolerància que impera en relació amb algunes actituds i/o costums dels immigrants o nouvinguts, com ara la de l'episodi de les agents de l'ORA municipal descrit, mentre que el segon respon a una actitud de tipus personal però no menys significativa pel que fa a la relació de determinats homes en les seves relacions amb les dones. El primer dels casos és senzillament intolerable, perquè qüestiona directament l'estat de dret i els drets i llibertats de les dones (que són drets humans, no ho oblidem), mentre que el segon obeeix a un tarannà i manera de fer impresentables però, insistim-hi, prou instal·lada encara en les consciències de molts homes que consideren les dones com a subjectes als quals cal dominar i subjugar tant com sigui necessari.

Més enllà de l'anècdota, els fets conviden a una profunda i crítica reflexió sobre els temps en què ens ha tocat viure. Aquesta reflexió ha d'incloure per força revisar actituds i conceptes que, emparats en una equívoca permissivitat, estan donant lloc a comportaments que posen en perill la convivència i l'exercici dels drets fonamentals de les persones, en aquest cas de les dones. Integració sí, però sempre dins els estrictes marges de la llei i amb escrupolós respecte als drets inalienables que tant ens ha costat d'aconseguir. Integrisme religiós i misogínia són ara mateix les dues cares d'una mateixa moneda que amenaça de destruir el més sagrat i irrenunciable de tots nosaltres: la nostra dignitat com a persones que volem conviure en pau i llibertat, sense por ni intimidacions de cap casta.
Miquel Àngel Lladó Ribas. Marratxí.

No vull pagar centres de l'Opus Dei
Almanco en dues ocasions he llegit que al centre d'Educació Infantil Aladern (situat al Parc Bit, vinculat a l'Opus Dei i a punt de ser concertat amb doblers públics) els nins i les nines comparteixen aula. El centre mateix, en període de sol·licitud de plaça escolar, em va assegurar que van al mateix lloc, però no a les mateixes aules, a diferència del que ocorre als seus centres Aixa i Llaüt d'Educació Primària i Secundària, on els nins i al·lots no comparteixen ni centre (ni per tant, aules) amb les nines i al·lotes. Aquests centres, a més de discriminar els alumnes per raó de sexe, ho fa també amb el professorat. Volem finançar aquests centres amb doblers públics especialment després de les darreres sentències judicials?
Aina Maria Ferrer Mas. Palma.

Copagament farmacèutic
En contra del que auguraven els catastrofistes, les primeres dades sobre l'aplicació del copagament farmacèutic són altament positives. D'entrada, s'ha reduït un 20% la despesa en el primer mes i la seva influència en la inflació és similar a la d'altres productes, com transports i electricitat. Tot i la demagògia de l'esquerra, allò cert és que el copagament s'està revelant des del principi com un encert per racionalitzar el consum de medicaments sense posar en risc la salut dels pacients.
Jaume Catalán Díaz. Palma.