Mossegades, indignació i misèria

Aquest Nadal circulava en bicicleta per un camí asfaltat de fora vila d’Artà. De cop varen sortir cinc cans, quatre de grossos i un de petit, amb el seu propietari alemany darrere. Primer varen lladrar a l’amic davant la indiferència de Herr Kan. A continuació a mi, i un em va pegar queixalada. Sang, dolor, disculpes en anglès i una súplica: “Per favor, no em denunciïs!”. Quan varen arribar els municipals, la súplica d’aquests va ser la contrària: “Per favor, denuncia’l! L’altre dia, a una velleta, un altre ca quasi la va deixar sense cama i ningú no va fer res. Estam cansats de veure casos com aquest”. Com a “bon mallorquí”, què havia de fer? Acotar el cap i pensar que havia duit mala sort mentre em passava tres dies sense dormir pel dolor? “I tanmateix, què he d’anar ara a perdre el temps i els doblers amb advocats i judicis!”. Idò no. La vida m’ha ensenyat que si acotes el cap arriba un dia en què ja no el pots tornar a aixecar mai més. Acabes arrossegant-te per la vida. M’ho varen ensenyar mon pare i ma mare quan van denunciar els metges que, per manca d’atenció, van matar el meu germà de vuit anys a Son Dureta quan només s’havia trencat un colze. M’ho va ensenyar una bona amiga que, tot i voler oblidar l’incident, va decidir denunciar la seva violació. M’ho ensenya cada dia aquesta crisi en què veim quines conseqüències té la tècnica de l’estruç davant de la corrupció, l’especulació i tot allò que durant anys han anat fent els humans miserables que tenien el poder: MISÈRIA. Misèria humana, de la que acaba amb nins passant fam, i misèria moral, de la que acaba amb Bauzá o Rajoy manant un poble per destruir-lo.

“Feis aquí el que no us atreviríeu mai a fer a Alemanya”, vaig dir al propietari del ca que m’havia mossegat. I ell em va contestar que no era com els alemanys que s’engaten i canten pels carrers. No em va entendre. Li ho vaig aclarir: “Tu a Alemanya no aniries mai ni amb un sol ca amollat, perquè saps que, com aquí, hi ha una llei que ho prohibeix. Però a Mallorca passes de tot perquè penses que nosaltres no som com els alemanys. Els teus compatriotes t’haurien denunciat encara que no hi hagués hagut cap agressió. Allà les lleis estan per a complir-les”. Aquí, en canvi, la llei és una cosa similar als paperins: s’aplica els dies de festa i serveix per fer guapo (si exceptuam Horrach, Carrau i qualque jutge). Idò no, mestre. Em sap greu, heu topat amb un mallorquí cansat d’estar indignat i no fer res. Cansat de veure com la merda se’ns menja i l’únic que sabem fer la majoria dels que tenim prou sensibilitat per entendre-ho és “indignar-nos” i anar repetint mantres que no condueixen enlloc.

Quantes lliçons més necessitam per passar a l’acció? Que no podeu dormir? Que l’ajuntament no fa complir la seva pròpia normativa que prohibeix posar música en cap indret que no estigui insonoritzat i, per tant, molt menys en una terrassa? Idò crowdfunding, com amb en Rato, i cap als jutjats. Fa massa anys que ens queixam i no feim res. Els locals d’oci nocturn han de continuar. En una illa com Mallorca són imprescindibles. Però han de complir una sèrie de normes que s’estan botant des de fa més de dues dècades.

En saber-se que el propietari del ca m’ha hagut d’indemnitzar amb 1.200 euros per una mossegada a una cama, tenc molt clar que durant una temporada no en veureu gaires d’amollats per Artà. Els seus, segur que no. El preu de l’advocada que m’ha duit el cas no ha arribat al 10% del que n’he tret i no m’ha duit cap maldecap considerable. Si a un propietari d’un local que contamina acústicament li posen 50.000 euros de multa i el fiquen a la presó, o al batle l’inhabiliten per 8 anys..., estic convençut que durant una temporada hi hauria silenci a a molts dels pobles coneguts pel seu turisme de borratxera com Cala Rajada. Fins i tot, si a les pandilletes que canten pel carrer i es queden a fer renou a l’entrada dels hotels se’ls posa una bona multa i això es comunica a les recepcions, crec que no ens haurem de despertar sobresaltats a les 4 o les 5 de la matinada mai més. Són germànics i si els demostram que aquí també tenim lleis, en faran cas. No com ara, que es pensen que vénen a una païssa. Si es posàs límit al renou nocturn, faríem un favor al turisme de molts pobles, als que volen dormir avui i als que volen viure-hi i guanyar-s’hi la vida en el futur. Si haguéssim denunciat les primeres mossegades, segur que ara viuríem molt més tranquils sense tanta misèria a l’horitzó.