Miquel Ferrà i MartorellPalma01/03/12 0:00
TW
0

El sereno, del llatí serum, el capvespre, la nit, era el vigilant nocturn que anava pels carrers de nit i a cel obert, és a dir, rebent en tot temps la humitat que amara l'atmosfera nocturna. Cantava l'estat atmosfèric i el pas de les hores i en determinats indrets de parla catalana ho feia amb una tonada especial i les paraules en català, sempre seguint una antiga i arrelada tradició.

De fet la paraula "sereno" o "serè" és una veu del segle XV.La qüestió és que quan els folkloristes Joan Amades i Joan Tomàs en recolliren in situ, a la comarca de Montblanc, tonada i lletra, les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera havien prohibit a aquests servidors públics cantar en català.