A les Illes Balears tradicionalment hi ha hagut un mapa polític dividit desigualment en quatre espais que alguns esquemàticament han identificat així: dreta sucursalista, centredreta nacionalista, esquerra sucursalista, esquerra nacionalista. En les darreres eleccions aquest mapa de partits va quedar trastocat i una de les preguntes amb vista al futur és si es consolidarà un mapa política a la valenciana, és a dir, sense un espai de centredreta balearista o si aquest espai serà articulat i tornarà a tenir presència a les principals institucions del país.
Encara que hi hagi dades objectives sobre l'existència d'espai polític, la darrera dada d'un estudi sociològic diu que més del 43% de la població de Balears es considera políticament com a centrista. Tot i això, és evident que encara que hi hagi possibilitats i camp per córrer vertebrar l'espai no és fàcil ni està exempt d'importants entrebancs. Superar la percepció bipartidista en el context polític i mediàtic que vivim és complicat. I més quan això s'ha de fer des del matís i la moderació i no des d'un cert extremisme que, per definició, permet ser més contundent i, per tant, com deia aquell: marcar més paquet.
En la meva modesta opinió les Balears necessiten configurar una alternativa política que de forma positiva tengui com a prioritat la defensa dels interessos d'aquesta terra. Essent poc transcendent des del meu punt de vista, quin nom li posam en això, quin "isme" li aplicam. Sincerament crec que la configuració i la idea essencial que hi ha al seu darrere és el repte i que és una llàstima que n'hi hagi que no vulguin veure la immensitat del bosc. Entre la cultura del no i l'esperit de franquícia. Entre el "papa" estat i l'autoodi.
Entre els que només veuen amb recel els empresaris i els que res no diuen del drenatge fiscal que any darrere any ens empobreix. Entre uns i altres, hi ha molta gent que pot donar suport a una altra cosa, sempre, però, que aquesta cosa tengui cara i ulls, tengui solidesa i una mínima potència. En això consisteix la vertebració, a dotar d'aquests atributs un moviment polític. Com en tants altres aspectes de la vida, al final es tracta de posar l'interès general per davant d'altres circumstàncies. El repte està definit i el camí traçat ara es tracta de tenir la fermesa, la convicció, la generositat i l'habilitat d'assolir l'objectiu. Com sempre, el temps ho dirà.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El PP no defensa els nostres interessos ni de conya, ben pensant. I per mostra un botó, o una botonada sancera. I al Einstein aquest, que s'ho face mirar, que de tots els que defensam aquesta opció, com jo mateixa, som ben nets e impoluts. I tu que saps, si no saps ni qui som. L'ignorància ès molt atrevida.
Malgrat l'analisi sia dual i simplista estic d'acord, perque aquest reduccionisme és proper a la realitat i d'escoltar-se evitaria les formacions frontisses, que són moltes vegades sols coros de talibans o plataformes per servir els interessos particulars de una persona determinada erigides en liders. La Història ens diu que llevat el cas de'n Jeroni Albertí aquestes formacions minoritàries s'han bellugat envers dels interessos econòmics o apropant-se a le figura de l'associacionisme per delinquir. Unió Mallorquina nasqué per anar amb la dreta, emperò recollint les moltes sensibilitats que rebutjava la majoria d'Acció Popular. La moderació de'n Jeroni va fer possible la governança a la primera legislatura autonòmica, amb conquestes que els senyors del bigotí de mosca no haurien pogut fer. UM, fins arrivar a Maria Antònia Munar, va actuar amb molta fermessa i va contribuir a fer país. Tan aviat com és convertí en partit de quadres és va iniciar el seu declivi fins ésser la cova de lladres que la va la mort. Homes com en Joan Huguet i molts d'altres haurien d'afrontar la proposta de sensibilitat autonomista, respetuosament escrupulosa amb la defensa del territori, de la llengua, del valors pròpis sense enfrontaments sino aportant elements integradors pel convenciment. Dins del PP de les Illes Balears tenen cabuda les sensibilitats, ben igual que és possible la convivència de demòcrates cristians, socialcristians i lliberals
El millor isme, l'independentisme.
Com no se te cau la cara de vergonya quan escrius generositat i interes general quan tu i els teus no teniu ni l'una ni l'altre.