Les Balears descompensades
07/01/12 0:00
El fet que les connexions aèries de tots els aeroports de l'Arxipèlag davallin de manera dràstica durant l'hivern és la més clara mostra de la descompensació estructural que viu l'economia de l'Arxipèlag. Mig segle de desenvolupament turístic no ha pogut superar els entrebancs de l'estacionalitat. Des de l'assoliment de l'autonomia, ja fa prop de tres dècades, tots els governs que han passat pel Consolat s'han proposat activar la temporada baixa turística. No ha estat possible, tot i que el clima hivernal illenc és sovint benigne i agradable, i el seu encís natural i cultural, indiscutible.
També a Opinió
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Ataquen amb pintura el bust d’homenatge a Joan Mascaró i Fornés
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enfonsada sa construcció? Idò aquí, per Eivissa, es parla d'urbanitzar Benirràs, Roca Llisa, Ses Feixes i altres llocs. I tracten per tots es mitjans de demostrar que es gran incendi de l'any passat a Benirràs no obstaculitza aquesta urbanització (segons sa Llei de Munts estatal s'han d'esperar uns trenta anys per a construir a zona boscosa després d'un incendi per a evitar sa temptació de cremar-la a posta) perquè al·leguen que és urbà allò que no ho és. Per altra banda és bo (o seria bo) que no es puga construir perquè això equival precisament a destruir, perquè no és que es construeixi perquè hi ha molta població sinó que arriba a haver molta població perquè es construiex molt. Si es turisme ve a ser com una prostitució de llogar es gaudi de sa terra per as de fora, com qui lloga es cos, sa construcció és com qui, desesperat o desesperada per sa misèria, ven un ronyó, un ull o un fill o filla per a sortir-ne un temps. Com més es construeix manco queda per a sembrar i, per tant, produir per a alimentar-mos i tot s'ha de dur de fora. És allò que ells volen, naturalment