TW
2

En certs moments, supòs que empesos per una certa eufòria, alguns varen començar a teoritzar que les noves tecnologies (internet, pàgines webs, mails, Facebook...) suposaven una revolució en la manera de comunicar políticament i, sobretot, de les campanyes electorals. El cas Obama era l'exemple d'aquesta nova època. Personalment el meu escepticisme em feia pensar que no n'hi havia per tant, almanco, contemplant les coses amb una perspectiva de termini curt i mitjà. És evident que aquestes eines suposen, millor dit, podrien suposar, un gran canvi. I a més un canvi en positiu, perquè possibiliten o podrien possibilitar que el pensament únic dels grans centres de poder (polític, mediàtic, econòmic) trobin alternatives i altres centres d'emissió d'opinió i d'idees. I tot això seria molt democràtic i molt bo per a la diversitat i per un pluralisme que damunt el paper forma part de l'essència del règim de llibertats en què vivim...

Quin és el problema? El problema, al meu parer, es troba en si tenim una ciutadania a qui interessi conèixer alternatives, l'home (genèric) polític que es vol informar i que té prou criteri per discernir existeix més enllà d'una minoria minoritària? I el problema està en el fet que ens acabam informant, els pocs que ho feim, en els nostres, és a dir, consultant bàsicament llocs que combregaran amb la nostra ideologia. Que estam començant una nova era i encara no som prou conscients del seu impacte, probablement sí. Tanmateix, no deixa de ser curiós el poc protagonisme de totes aquestes novetats a les darreres conteses electorals. Vivim un temps en què tenim molta informació a l'abast, el que ja no està tan clar és si, en general, els ciutadans estan millor informats. Aquesta és la paradoxa. Més enllà del potencial, que hi és i s'ha d'anar fent camí, on és la realitat, quin és el grau d'ús i utilització dels grans avantatges que podem aprofitar. Ens enlluernam pel potencial però prestam poca atenció a l'estat actual. En definitiva, la meva sensació és que no avançam ni en el ritme ni amb la profunditat que alguns apuntaven. La televisió continua sent el gran mitjà, per cert, un gran mitjà on l'arribada de multitud de canals no ha significat un aprofundiment del pluralisme i de tots aquests grans conceptes que ja coneixem i que trobam tant a faltar.