Les muntanyes màgiques (900 aC)

Els antics grecs poblaren el món de déus i deesses que d'alguna manera convivien amb els mortals. No és estrany que hi hagués també llocs màgics, indrets quasi divins, localitzacions prodigioses. Una d'aquestes ubicacions era el mont Olimp, a la Tesàlia, a l'oest del golf de Salònica i que amb els 2.017 m és la major altura de Grècia. La mitologia hi creà l'habitació dels déus. Això vol dir que una muntanya màgica és la teulada del món que s'endinsa entre e1s núvols del cel, conté la imatge d'elevació espiritual, i alhora simbolitzen els més alts objectius. Altres muntanyes de l'antiguitat tenen també llarga i rica llegenda, com el mont Aventino, a Roma, un dels set pujols de la Ciutat Eterna, o el mont Ararat, a Armènia, on es posà l'arca de Noè després del diluvi.

L'ocultisme hi juga també un paper important. La muntanya com a lloc habitat pels esperits malignes. De tota aquesta temàtica, n'ha participat la literatura oral en tot el món. I com és natural, Mallorca, amb tot el patrimoni popular, no podia ser-ne una excepció.

Tenim, per exemple, el puig de Randa, territori eremític, amb els santuaris i monestirs de Randa, Gràcia, Sant Honorat, Cura... i que, segons la llegenda, és una muntanya buida i sostinguda sobre quatre columnes, efecte del qual depèn l'equilibri de tot Mallorca. La figura de Ramon Llull hi juga un paper fonamental amb la seva estada en solitari a un petit coval d'aquelles altures i la seva famosa "mata escrita"... El puig de la Cova Negra, a Capdepera, on diuen que un altre temps hi habitava un llop ensinistrat pel diable. El puig de l'Alcadena, que era l'espai preferit per les bruixes per celebrar-hi els seus "aquelarres" en presència del cabrit satànic. El puig de la Font, a Son Servera, que diuen que és buit i ple d'aigua i que quan algú acosta l'orella a un dels clivells pot sentir forts degotissos. La imaginació popular assegura que es tracta d'una gran sínia moguda per un diable subterrani i que en girar l'aigua vessa dels cadufs, movent soroll. Més fantàstic és el puig de la Mola, de Sóller, amb reductes prehistòrics, i on la llegenda situava una "cuca", un monstre capaç de menjar fragments rocosos. Amb més realisme són els dos puigs de na Fàtima, que segons la llegenda foren amagatall de la filla del darrer rei moro de Mallorca, Abu Yahia. Diuen que aconseguí fugir de Madina Mayurqa muntada en un cavall blanc i acompanyada d'un criat.

Dins les beaces duia nombroses joies. S'amagà dalt d'aquell puig i ningú no en sabé res més. És una d'aquestes muntanyes del tresor que abunden i que han donat als cercadors decepcions. També un tresor diuen que hi ha ocult al puig d'en Reig entre Sineu i Sant Joan, una muntanya que, com diu mossèn Alcover, té forma de pa de sucre. Hi podriem afegir el mont Farrutx, el més erosionat i curiós de l'Illa per la morfologia, digne de figurar en una història del Far-West i que segons la rondalla era cau de bandolers: "Passaren Son Fortesa, i cap avall per Morell. Com se sol sortí eren en es peu de sa muntanya, tota reblida de mates, càrritx i paumeres, que fa de capçal an aquest penyalar grandiós en forma de bec disforjo, que s'alça esclaiador contrapassant d'un bon tros tots es puigs veïnats, i guaita tot es pla i sa muntanya de Mallorca, vermeienc, ple d'encletxes i clivells...".