Causes i efectes

Si gratam en el fons dels actes personals o en les arrels dels esdeveniments col·lectius, per molt estranys o absurds que ens semblin, normalment sempre hi trobarem causes justificatives o raons explicatives. La investigació i la ciència, dia rere dia, lentament però amb una constància infatigable, ens ajuden a revelar alguns misteris fins fa poc irresolubles a partir de noves dades extretes de provatures i experiments. Les persones, a voltes ens movem impulsats per motius no gens clars, poc transparents i menys lògics, amb l'objectiu d'arribar a finalitats i metes encara més surrealistes i enigmàtiques. Tant pel nostre redol quotidià com a través dels mitjans, hem pogut conèixer casos d'aquest pelatge i carnadura: el company de feina seriós i exemplar que un bon dia, en un sopar d'empresa, s'engata i li fot una bona pallissa a la dona just arribar a casa; el veïnat fadrí, cordial i educat que una tarda perd el nord i va tocant el timbre de porta en porta per apunyalar tots aquells que se li posen al davant; aquell jove del barri que un matí, fent el cafè al bar, tira una moneda a la màquina escurabutxaques i hi queda enganxat per a sempre...

En ocasions, la relació que s'estableix entre les causes i els efectes ens pot resultar difusa, fins i tot rara o incoherent a priori, però com que res no sorgeix per generació espontània, tard o d'hora podrem arribar al quid de la qüestió. Fa uns dies vàrem tenir coneixença d'un fet d'entrada sorprenent, com a mínim força curiós. La senyora Francisca Pol, un càrrec del Partit Popular de Palma que estava al capdavant de l'empresa funerària de Ciutat -dimití de seguida en botar la notícia-, escampà per mitjà del seu feisbuc un fotomuntatge de la ministra de Defensa, Carme Chacón, mostrant un pit davant alguns membres -masculins- de l'exèrcit, sota un lema que resava: "Lo que tiene que hacer una ministra del PSOE para sacar votos". En principi, sembla que la senyora Pol, segons diuen una dona treballadora, diligent i eficaç, advocada de formació i professió, sense cap diagnòstic de trastorn mental ni problemes de salut importants, ja prou granadeta per destriar les bromes de mal gust dels atacs contra la dignitat personal, no hauria de caure en aquestes baixeses d'ètica i moralitat dubtoses.

I més si tenim en compte que teòricament, com a vocal de la comissió mixta pels drets de la dona, la seva feina és perseguir i denunciar aquesta casta d'abusos. Aleshores la pregunta resulta inevitable: ¿Com és que aquesta santa dona ha pogut cometre una errada d'aquestes dimensions? I a partir d'aquí, per tal de treure'n l'entrellat, els interrogants es poden multiplicar vertiginosament: ¿Per pura enveja o despit contra una dona que es dedica a la política i ha arribat més lluny? ¿Per intentar guanyar uns vots de més en plena campanya electoral? ¿Per passar comptes a mode de venjança d'una picabaralla personal que desconeixem? ¿Perquè aquell dia s'havia passat amb el vi i anava amb el cervell una mica enterbolit? ¿Perquè estava emprenyada amb el seu propi partit i volia pegar un cop de puny damunt la taula? ¿Perquè s'havia tret la màscara de defensora de les dones i va expressar el que realment pensa del sexe femení? Amb els amics ho hem comentat alguna vegada: els homes no som tan caïnites com les dones. Si algú progressa -o es posa més guapo, o es compra una moto, o guanya un premi...- li donam l'enhorabona sense aquella expressió d'enveja crispada que se'ls pinta a moltes dones en les mateixes circumstàncies. Però bé, això ja seria tema d'un altre article. El cas és que la naturalesa humana sempre serà un misteri.