De fires i eleccions

Mentre la meteorologia fa la seva, inaturable, inabastable i la tardor a la fi ha arribat, com ha d'esser, molts estam segurament pensant en el 20-N, en el que més convendrà per als temes que vénen, encara que les enquestes, sondejos i audiències ja han triat abans fins i tot que els ciutadans diguem la nostra a les urnes. Malgrat tot el que ja s'hagi dit i publicat, diumenge serà el dia dels ciutadans. Cadascú del seu pa farà sopes. I en acabar comptarem, con diuen. Mentrestant, a mi encara em preocupa aquest sistema nostre actual, econòmic, cultural, social. Qui governi a partir de dia 21 de novembre tendrà molta de feina a endreçar i, si vol, atrevir-se a canviar el sistema. Però, sobretot, hi haurà una feina més difícil encara: aconseguir il·lusionar la gent, crear confiança en l'àmbit de la microeconomia, del petit empresari, perquè potser així es generaran llocs de feina propers, estables.

El model serà mal de canviar, però encara més difícil serà la generació de confiança. Tampoc no crec que aquesta hagi d'esser feina exclusiva d'un governant. És feina de nosaltres mateixos. Si vivim desil·lusionats en el present i d'incertesa en el futur immediat -el canvi és a les nostres mans-, dubt que la recepta la sàpiguen els polítics; si no, supòs que ja l'haurien posada en pràctica. Ho dic des d'una posició, de moment encara còmoda, de vacances i, a més, mirant l'Atlàntic i les illes on sembla que el temps està aturat o no es mesura amb el mateix rellotge. En qualsevol cas, passi el que passi el cap de setmana, ens esperen les fires de tardor.