Molt sovint, qualsevol observador o protagonista de la vida política té la sensació que, si determinada decisió l'hagués presa un concret color polític, s'haurien produït un escàndol i una mobilització i que, en canvi, com que l'ha presa un altre color polític, no passa res. Aquest observador o protagonista es queixa així de la impunitat i del doble criteri de mesurar que tenen els sectors afectats. D'exemples d'això n'hi ha a carretades, en posaré alguns. La legislatura passada es va aprovar un decret llei que en la pràctica suposava retallar, eliminar, una Àrea Natural d'Especial Interès per fer un equipament públic a Eivissa; aleshores, algunes persones pròximes al PP varen opinar que, si la decisió l'hagués presa un govern sota la seva responsabilitat, s'hauria creat un important conflicte polític, els ecologistes s'haurien revolucionat... però com que la decisió la prenia un govern d'esquerres i nacionalista, aleshores no passava res i ningú no posava el crit al cel.

Això mateix s'ha argumentat en relació a moltes de les retallades adoptades per l'Executiu d'en Zapatero; es diu que les mateixes decisions preses per un govern popular haurien tengut una resposta dels sindicats i de moltes associacions molt més contundent de la que han tengut pel color polític de qui les prenia. Pens que això és bàsicament cert, però també crec que a la inversa també passa. En definitiva, que els sectors socials o econòmics que et són pròxims són molt més benèvols amb els seus que amb els rivals. Exemples a la inversa. Un de molt recent. La retallada al projecte de pressuposts de la Conselleria de Turisme: com que venia d'un govern popular, s'ha acceptat sense gaires estridències; si això ho hagués fet un govern d'esquerres, és evident que se n'haurien sentides de grosses: que si no creuen en els empresaris ni en l'economia de lliure mercat, que si... El gran exemple però, de tot això, és el tema dels promesos calendaris al reguitzell d'empreses i associacions que es troben pendents de cobrar deutes contrets pel Govern.

El PP va prometre que pagaria en 25 dies. Ja sé que això sona a acudit, però està bé que cadascú purgui els seus excessos electoralistes. La qüestió és que, d'ençà que els conservadors arribaren al Consolat de la Mar, veieren la impossibilitat de complir la promesa i començaren a fer reunions amb aquestes entitats tot fent pública la intenció del Govern, no de pagar de forma immediata el que deu, sinó de fer un calendari de pagaments perquè tothom tengués un full de ruta al qual atenir-se. El problema és que ja fa molt de temps, força mesos, d'ençà que es va dir que aviat es tendrien aquests calendaris. Així, és evident que, si un govern d'un altre color no hagués estat capaç en mesos d'elaborar un calendari, n'hi hauria que ja escaïnarien fort, els comentaris sobre la inutilitat i la ineficàcia serien continus i reiterats. Certament, les coses no són senzilles i que la prudència és una virtut, perquè segons com fer públic un calendari per després incomplir-ho, encara podria ser pitjor. El meu interès, ara i aquí, no és tant analitzar aquest tema concret, sinó constatar que el fet que el Govern no hagi posat fil a l'agulla en la confecció dels calendaris no li està generant la crítica ferotge que crec que s'hauria produït si hagués tengut altres protagonistes.

En definitiva, que les coses són relatives i que molt sovint els atacs tenen una consistència més partidista que objectiva i fàctica. El PP és el partit de la diligència en la gestió i el PSOE el partit de l'estat del benestar, de la sanitat i l'educació pública. L'esquematisme i la consigna em semblen empobridors; ara, instal·lats en aquesta metodologia: no hi hauria d'haver algú que fos el partit de la defensa de les Balears, de la seva riquesa i dels seus empresaris i treballadors?