Una farmaciola botànica (1918)

"Cap època ha estat tan fecunda en morts sobtades com la present. I a què és deguda tal catàstrofe? Senzillament, és deguda als vins, als alcohols, als rics menjars, a la sobreexcitació dels negocis, als transtorns de la vida, a la fletxa enverinada del déu Amor, al descurament total de la salut, a la mala sang que corre per les artèries i les venes. Les toxines, o sia, els cadàvers microbians, en companyia de tot un seguit d'impureses, residint dia i nit en el torrent sanguini, afeblint les parets de les artèries, s'obren una bretxa, i d'allà prové el cop mortal. L'apoplexia no té altra causa i és l'espasa de Dàmocles suspesa per un fil al damunt del cap de tots els homes entre quaranta i seixanta anys...

Record l'any 1901, quan en el mes de setembre em trobava a l'hospital militar de Tlemcen, departament d'Orà, a Algèria, on complia el servei militar en qualitat d'infermer. Encarregat del pavelló de malalts del pit, per ordre del metge major, havia d'administrar a tals malalts una infusió de flors de trepó, cada matí, en dejú, i cada nit en anar a jeure, i els resultats foren tan satisfactoris que vaig arribar a esser, a partir d'aquell moment, un fervent apòstol de les plantes medicinals.

I com que aquell hospital militar servia alhora d'hospital civil, vaig tenir l'avinentesa de conèixer gent de races orientals, principalment jueus i àrabs. Jo m'entretenia amb ells, assegut a la vorera dels seus llits, parlant de les seves tradicions i dels seus costums i apuntava en el meu quadern de notes les coses més interessants referents a la botànica. Aleshores, recordava més que mai aquells emigrants del Pamir que s'escamparen a través de totes les regions d'aquest món, duent sempre amb ells les semences de les plantes."

Qui això escrivia era el botànic francès Guifré Boué, que va estudiar més de cinc mil plantes medicinals i va escriure diferents tractats sobre la matèria. En aquesta anècdota per ell narrada, hi trobam una planta que ell veu quasi com a miraculosa, el trepó, del gènere Verbascum i de la família de les escrofulariàcies, Verbascum thapsus, una herbàcia biennal amb fulles basals llanceolades, reunides en roseta i flors grans grogues, que ja des d'antic i en infusió eren emprades en medicina popular contra la tisi. Una curiositat és que les seves fulles cuites eren emprades com a metxes dels llums d'oli. Existeix un trepó bord, dit també múria; i un trepó mascle, que no és altra cosa que la Celsia balearica.

"El savi Cazin -escriu Boué- estimava tant aquesta planta que insistia molt en el millor temps per recollir-la i assecar-la. Era precís fer-ho quan els dies de l'any eren més secs i calents. Les seves flors són eminentment pectorals i tots els metges, abans de la vinguda de la química, n'han obtingut excel·lents resultats per guarir i combatre la tossina, així com totes les malalties del pit i del tub intestinal, perquè aquesta planta, a més de ser pectoral, és emol·lient.