L’escàndol de Peces-Barba

Les paraules que Gregorio Peces-Barba va pronunciar al X Congrés de l'Advocacia, celebrat a Cadis, han causat un gran enrenou. Peces-Barba va dir que tal vegada els espanyols es varen equivocar el 1640 quan s'alçaren Portugal i Catalunya i el comte duc d'Olivares, incapaç de fer front als dos aixecaments alhora, va decidir concedir la independència a Portugal i esclafar la rebel·lió catalana. Segons ell, als espanyols tal vegada els hauria anat millor amb Portugal, ja que per mantenir Catalunya ha calgut bombardejar Barcelona de tant en tant.

Jo aquí distingiria dues parts en les seves afirmacions. La primera, per mi del tot positiva, és que les seves paraules són una confirmació més que si Catalunya, i de rebot tota l'antiga Corona d'Aragó, forma part de l'estat Espanyol, no és per cap destí universal ni perquè compartim la mateixa realitat nacional, sinó simplement per causa d'uns esdeveniments històrics que, perfectament, haurien pogut ser d'una altra manera. El que esmentà Peces-Barba en fou un, però n'hi ha hagut molts d'altres. La Guerra de Successió Castellana, que va tenir lloc quan morí el rei Enric IV de Castella, entre el 1475 i el 1479, entre els partidaris de la seva filla Joana, anomenada la Beltraneja, casada amb Alfons V de Portugal, i la seva germana Isabel, casada amb Ferran d'Aragó, els qui esdevindrien els Reis Catòlics.

La victòria va ser d'aquesta darrera, amb la qual cosa es va produir la unió dinàstica entre la Corona de Castella i la d'Aragó. Però ben bé hauria pogut ser a l'inrevés i haver-se unit Castella amb Portugal si Alfons V hagués guanyat la guerra. La història també hauria estat ben diferent si l'arxiduc Carles, candidat de la Corona d'Aragó, hagués guanyat la Guerra de Successió, en lloc d'haver-ho fet Felip V amb el suport de la de Castella. O Felip V s'hagués quedat amb la Corona de Castella i l'arxiduc Carles amb la d'Aragó, com es va negociar un moment determinat. I això per posar només dos exemples més que haureien pogut trastocar totalment la història.

Per tant, veig com a positiva aquesta primera afirmació de Peces-Barba, perquè és un reconeixement implícit que la nació castellana i la nació catalana no són la mateixa i que si avui en dia la primera es troba sotmesa a la segona és per causes purament històriques i, sobretot, militars i no per mor de cap afinitat nacional.

La part negativa, naturalment, és la segona, el fet que Peces-Barba doni com a vàlids els bombardejos de Barcelona per mantenir allò que ell anomena la unitat d'Espanya. És una apologia de la violència amb tota regla i una manca de sensibilitat cap als descendents de les víctimes de tots aquells que varen patir els esmentats bombardejos, alguns encara ben recents, per cert, varen tenir lloc durant la Guerra Civil. Encara queden persones vives que els varen patir.