Bones notícies

Sovint resulta força complicat destriar, d'entre l'allau immensa i vertiginosa de notícies amb què els mitjans ens bombardegen dia rere dia, algunes informacions de caire positiu, que ens aixequin l'ànim momentàniament i ens mostrin senyals per a l'optimisme. Normalment tenim tota casta de detalls d'una actualitat que se'ns imposa, malauradament, amb uns aires funests i uns horitzons entenebrits, mesella de retallades i ajustaments econòmics, de dades de cada cop més negatives sobre l'atur i el mercat laboral, de robatoris i desnonaments, d'estafes i assassinats, de vagues i manifestacions, de catàstrofes naturals i conflictes inacabables... La realitat, per tant, ens mostra el seu perfil més fosc i amarg, ple d'uns fets i uns exemples que a vegades ens fan pensar més en actuacions pròpies de bèsties del regne animal que no pas pertanyents a l'espècie humana. Tal volta les seccions d'esports i de cultura són les úniques que se salven si volem trobar quelcom de positiu i agradable en la maregassa informativa, fet que demostra el rumb, no gaire encoratjador ni il·lusionant, que ha pres l'existència de la gran majoria de ciutadans del món.

Per això mateix sorprèn -positivament, no cal dir-ho- la confluència d'una sèrie de notícies que hauríem volgut celebrar amb molta antelació. Tot i la tardança, però, benvingudes siguin! La setmana passada, poc temps després de la Conferència de Pau que tengué lloc a Sant Sebastià amb la presència de personalitats com Gerry Adams, líder del Sinn Féin; Kofi Annan, exsecretari general de l'ONU, i Tony Blair, exprimer ministre britànic, ETA anuncià el cessament definitiu de la lluita armada, una passa que ens situa en un escenari llargament anhelat per tal de resoldre un conflicte, violent i execrable, de més de quaranta anys de durada. Poc després teníem notícia de la caiguda del dictador libi Moammar al-Gaddafi, mort a mans dels rebels en un atac, justificat per l'OTAN, contra el comboi militar on viatjava en direcció a Sirte, la qual cosa suposa el començament d'un període de transició que ha de posar seny a fi de trobar la millor i més ràpida solució per al país. I, a la fi, ens hem assabentat, per boca del president Obama, de la retirada de les tropes nord-americanes, després de gairebé deu anys de guerra, de l'Iraq, un conflicte iniciat amb el suport del govern espanyol d'Aznar.

A nosaltres, és clar, ens toca més de prop el comunicat de la banda terrorista ETA, que significa abandonar les armes i la violència per començar una etapa de diàleg entre les forces polítiques. Es tracta d'arribar entre tots -i tots vol dir no deixar de banda ni l'esquerra abertzale, ni el govern francès, ni les víctimes- a una entesa que possibiliti un nou escenari per a la societat basca i el conjunt d'Espanya. El que sobta de les reaccions que ha suscitat aquesta notícia -a priori hauria de ser acollida amb els braços oberts i celebrada com si d'una espècie de miracle es tractàs- són algunes manifestacions de la dreta més obtusa i cavernícola, que ja comencen a veure bubotes i fantasmes pertot arreu, segurament per posar traves i dificultar -o com a mínim endarrerir fins que ells portin les regnes del govern- la resolució del tema. Ens trobam davant la possibilitat d'assolir una fita històrica. Per això, també crida l'atenció que l'Associació de Víctimes del Terrorisme miri cap enrere en lloc d'obrir els ulls enfront de la nova conjuntura política i social que es presenta. No s'han d'oblidar les víctimes, evidentment, però l'objectiu principal hauria de ser que mai més no es torni a vessar una gota de sang per ideals polítics enfrontats.