Globalització i desenvolupament econòmic

Fa ja bastants anys que va aparèixer el fenomen econòmic anomenat "globalització", que ha estat tenint conseqüències socials i polítiques de gran calat. I com a resultat d'aquest nou escenari planetari es va encunyar el lema "Think global, act local" ("Pensa en clau global i actua en clau local"). Al principi, semblava un lema racional i explicatiu del nou paradigma econòmic del segle XXI: febles fronteres, poques limitacions al moviment de capitals i mercaderies, i moltes oportunitats d'internacionalització del treball i d'empreses. El seu significat estratègic es podia entendre així: "A l'hora d'invertir o emprendre, no et tanquis en els referents del teu món local i pensa en un mercat global, on hi ha nous mètodes i pràctiques que pots aplicar al teu marc local".

Els fets han demostrat que aquell lema (Think global) de la globalització pot haver tingut part de culpa en la formació de la cultura del malbaratament o gestió ineficient del sector públic i que ara s'ha posat de manifest amb l'actual "crisi/recessió" econòmica a tots els països occidentals, en especial a Espanya. La imitació de projectes universals en espais insulars com les Balears ha estat poc afortunada en el sector públic, encara que no pot dir-se el mateix del sector privat.

És obvi que l'actual crisi conjuntural estava larvada des de feia anys per problemes estructurals i sistèmics, que ara es manifesten amb claredat. Segons el Nobel d'economia, Joseph Stiglitz, un d'aquests era la globalització, que ha creat una gran desigualtat en la distribució mundial de recursos i ingressos econòmics, ja que una gran part es va traslladar (via comerç exterior) de persones en països rics a altres de països en desenvolupament que no els gasten (Àsia), reduint així la demanda agregada mundial. En conseqüència, s'ha creat un excés de producció, agreujat per l'apogeu de la construcció, que només podia ser adquirit als països rics via expansió del crèdit bancari (hipoteques subprevalgui). Això va ser l'inici d'una crisi financera que després ha estat econòmica i ara del sector públic.

En aquest mateix dBalears han aparegut interessants crítiques sobre la globalització, com la de Climent Picornell ("Cultura i gobalització", 28.6.11): "La globalització, que s'articula sobre el predomini de l'economia financera transnacional, demostra la impotència de l'Estat davant lieconomia global", i la de Mateu Morro ("La desglobalizació", 1.10.11): "S'ha de revisar i corregir l'economia de la globalització... i cal tornar a establir capacitats productives locals adequades a les necesitats de les poblacions properes". Però no es tracta de tornar al proteccionisme econòmic o a l'economia autosuficient, sinó a la realitat socioeconòmica de les nostres illes, que és la base local de la nostra identitat cultural.

S'ha confiat massa en la bondat de la globalització, ja que planteja problemes en incorporar-la a les estratègies de desenvolupament econòmic. Per exemple, el transport barat de béns d'un mercat d'oferta a un altre de demanda semblava ser la panacea de la Unió Europea per abaratir costos de producció. Tanmateix, veiem que el creixement del transport de mercaderies està tocat per l'imparable augment del cost de l'energia, mentre que el transport de persones resistirà futurs encariments, ja que el turisme i la mobilitat personal són ja necessitats vitals i irrenunciables.

Val la pena, doncs, canviar aquell lema per un altre de similar però amb un matís invers: Think local, act global (Pensa en clau local i actua en clau global). També es podria expressar com a "presa de consciència que convius en un hàbitat local que has de preservar, però també que t'has d'expandir en un món globalitzat on tens bones oportunitats d'exportar o invertir". El no pensar en clau local, durant els recents anys de prosperitat econòmica, no ha estat nefast per a gaires països amb economies sobreescalfades, en especial a Espanya, per exemple amb el seu exagerat i antiecològic desenvolupament turístic/immobiliari.

No crec que l'aplicació d'aquest nou lema proposat hagués suposat un canvi notable en l'anterior estratègia econòmica del sector privat de les Balears, ja que els principals empresaris turístics han realitzat una positiva tasca d'internacionalització ("act global"). En canvi, si s'hagués aplicat en el sector públic de les Balears, probablement s'haurien evitat els costos d'unes fracassades megaconstruccions públiques (com els casos emblemàtics del metro i del palau de congressos" de Palma).