Almanco, modèstia

Els partits polítics són un col·lectiu que viu al marge de la societat i que té les seves necessitats específiques, les seves regles, les seves lluites internes per aconseguir poder dins el partit propi i lluites externes contra altres partits per aconseguir el poder general. Com que per aconseguir tot això necessiten diners, es passen les legislatures retent pleitesia a bancs, multinacionals i grups de pressió. Dins aquest context, llevat del periode d'eleccions, que necessiten embaucar l'electorat, la gent del carrer no els importa un gafet. El col·lectiu polític, de cada vegada em recorda més l'exèrcit franquista, que vivia una realitat de privilegi al marge del món real de la gent.

Aquesta me pareix una exposició molt raonable. ¿quin cami hem de prendre per arribar aqui? Potser la manca de lideratge per conduir al poble a n´aquest punt sigui el problema del moviment. Els politics tenen mil excuses per no deixar que el poble els comandi o les assenyali les iniciatives que han de dur a terme. Dominen el sistema, es a dir, tenen la policia l´exercit com a arma disuasòria.

Em sap greu, però avui en discrep, de l'article. Existeixen altres realitats possibles (i no me'n vaig ni al terreny filosòfic ni a les dimensions teòriques de la físiques i les super-cordes). És acceptable que quan tanta gent viu aplegada a una zona, acaben per formarse grups, avui dia anomenats partits. El que no em crec és que els partits hagin de ser com els que tenim ara, els quals demostren cada dia i a cada hora, dues coses: 1- Són ineficaços, sobretot perquè no tenen gent qualificada per als càrrecs que ocupen. Sobretot ara que s'ha posat de moda dir que "per gestionar un hospital no cal ser metge, ergo, per gestionar una universitat no cal ser-ne professor" i així passen desbarats gravíssims com el del GREC, decapitat sense pensar en les conseqüències. O la supressió d'ambulàncies, quan en fan falta més: emperò, augment de càrrecs i de sous. 2- Viuen alienats de la població. No saben com vivim, què feim i què necessitam. Només fan anuncis de projectes a curt termini. No hi ha un pla a 30 anys que faci d'aquesta terra un lloc on viure i alhora un sector productiu en tots els nivells. EMPERÒ, sí que és possible – perquè passa a ltres països – que la participació ciutadana intervengui en les decisions sobre com dur la ciutat. Es pot aprendre, i molt, de societats on la gent de cada barri decideix com s'ha d'invertir els doblers que estan destinats al seu barri. O de les societats on els pares creen i participen de els escoles. D'aquelles societats on es paguen els estudis a canvi que l'estudiant retorni i apliqui els seus coneixements a la seva terra en benefici del poble que ha pagat els estudis (almanco durant uns anys) i ajudi a formar-ne de nous. És possible una societat on els delictes polítics no prescriguin tan ràpid: aquí en Matas i en Cañellas, amb na Salom i Cia. roben del túnel de Sóller uns 2000 milions de pessetes i això prescriu de la mateixa manera que qualcú en roba 50.000. No pot ser. Perquè als cinc anys prescriuen aquestes coses i les legislatures en duren quatre. És a dir, tot està fet per a que puguin robar. Altres solucions sí són possibles. Per ventura només cal seure – el poble, no els polítics, que ja seuen massa – i proposar un model nou. Hi ha gent que en sap una mica, de tot això, per devers les universitats i aquests centres d'investigació. Per ventura estaria bé, almanco un pic a la vida, demanar-los opinió i consell. I llavors triam. El poble, no els polítics.