Plat del dia: la confusió

Stuart Sutherland explicava (i ja fa dècades) que això de la racionalitat humana és una camàndula, i posava com a exemple que un bon tant per cent d'empreses europees seleccionen el personal fent proves grafològiques, quan s'ha demostrat i redemostrat que la grafologia (la creença que mirant-nos la lletra d'una persona en podem deduir la personalitat) té la mateixa fiabilitat que el tarot.

I com una prova més, emergí en el Programa d'AR (Quintana, tele 5) el "grafòleg" José Antonio Manzano, explicant sobre la lletra de Miguel Carcaño (principal acusat de la violació, assassinat i desaparició de Marta del Castillo, el judici de la qual començà dilluns a Sevilla, i amb el qual aquest i altres programes es posaran les botes durant mes i mig) que és "descontrolat, egoista, egocèntric, que li agrada ser el centre, que denota dèficit d'autocontrol...".

Afegit als comentaris retallats dels advocats i als espontanis (i absolutament afeccionats) comentaris jurídics dels col·laboradors d'AR, que opinen sobre la inconstitucionalitat de la Llei del menor amb la mateixa alegria que critiquen el maquillatge de Chayo Mohedano, formen el plat del dia: la confusió.