Un home invisible (1897)

Gibbins, el naturalista amic de la parròquia, es trobava ajagut, quasi adormit, enmig de les grans dunes de la platja, totalment aïllat, quan de sobte va sentir que algú tossia, esternudava i rondinava. Gabbins mirà arreu i no va veure ningú. Però aquella veu ressonava i ressonava i no es tractava de cap efecte auditiu enganyós. La veu continuà remugant, amb aquesta amplària i aquesta varietat amb les quals són reconeguts els trets interiors d'un home educat. La veu pujà de to, després baixà i finalment es va perdre llunyana, camí d'Adderdean. Esclatà encara amb un murmuri nerviós i es va esvair del tot. Gibbins no sabia res de tota aquella història esdevinguda de matinada, però el fenomen era tan sorprenent, tan torbador, que la seva serenitat de filòsof no ho pogué resistir. S'aixecà ràpidament i va descendir corrent per la costa que seguia per la vorera de mar, directe cap al poble i tan de pressa com ho permetien les seves cames... (I en el poble) un home turista, desconegut, en la seva fuita, topà amb un embalum que no es veia i caigué sobre un agent de Policia.

Enmig de la carretera, una dona cridà espantada perquè havia xocat contra quelcom que no existia. Un ca, copejat segurament, udolà amb força i es va salvar lladrant i amagant-se en un pati... Es així com va desaparèixer l'Home invisible. Durant un moment, la gent restà astorada. Després hi hagué el pànic que les va dispersar pels carrers de la població, com un cop de vent dispersa les fulles mortes". Herbert Georges Wells, el mateix que Jules Verne, inventà la faula de l'Home invisible, in somni extraordinari de poder sense limitacions. Aquest escriptor britànic, nascut a Bromley, Kent, el 1866 i finat a Londres, el 1946, era de família humil, però va poder estudiar ciències amb el savi Huxley gràcies a una beca. Dedicat en una primera etapa a l'ensenyament no trigà a veure que la literatura d'anticipació li interessava per sobre de totes les coses i s'hi va dedicar plenament.

Com Verne, va predir un món controlat per intel·lectuals i científics. De tot plegat es pot desprendre un clar pessimisme. En aquest fragment novel·lístic observam que un home invisible pot espantar i desconcertar tota una munió de gent que es resisteix a imaginar que una experiència d'aquest tipus sigui possible. Tot i això, Wells ens vol convèncer que pel camí de la ciència tot és possible, fins i tot un home de plasma que pel fet de no poder ser vist és capaç de realitzar tota mena de crims i malifetes. Seria el poder negre, el poder perfecte, el poder dels poders. És aquesta facultat que les religions atribueixen als àngels, als esperits, a les ànimes, als fantasmes. En aquest cas, però, només era ciència.