Quan no hi ha doblers, no n'hi ha...

En política es poden creure moltes promeses, però només n'hi ha una que generalment no es complirà: no apujar els imposts. Si en temps de bonança econòmica ja és prou complex mantenir-los, quan vénen temps dolents (o dolentíssims, com és el cas actual) resulta impossible mantenir el compromís. Això ha de servir de lliçó al PP. Les velles receptes liberals de no esprémer la societat civil tenen molt mala sortida avui dia. Només haver de pagar les despeses corrents de les diferents administracions és un drama.

És dolorós, però no queda altre remei que xuclar i xuclar fins que s'estabilitzi la cosa. A poc a poc s'està esvaint la idea que amb l'arribada de la dreta al poder es crearia un clima de confiança que mouria la inversió, es crearia feina i no seria necessari apujar imposts. La realitat és molt més dura que tot això. Toca patir, i molt.