La primera llei d'Ollanta Humala

Des del passat 28 de juliol, el Perú té com a president un nacionalista d'esquerres, Ollanta Humala Tasso. El seu pare, Isaac Humala, va esser el fundador de la ideologia anomenada nacionalisme ètnic peruà, o etnocacerisme, ja que agafa com a símbol l'heroi peruà de la guerra contra Xile (1879-1883) Andrés Avelino Cáceres. Aquesta ideologia propugna l'hegemonia índia, la destrucció de Xile, considerat l'enemic històric del Perú, la unió amb Bolívia i l'Equador, un autèntic bilingüisme castellà-quítxua i la nacionalització de la indústria. Aquests postulats, minoritaris, només han tengut un cert èxit entre els exmilitars veterans de la guerra contra l'Equador (1995) i de la interminable lluita contra la guerrilla maoista de Sendero Luminoso (des del 1980). L'etnocacerisme xoca frontalment amb tot el que ha estat fins avui l'estat peruà, un dels més unitaristes i assimilistes d'Amèrica Llatina.
Tot i tenir una majoria de població indígena i haver estat el solar de l'antic imperi Inca, el Perú independent ha estat controlat pels criolls descendents dels espanyols i pels mestissos i indis que s'hi anaven assimilant. Des de la criolla Lima es legislava com si el Perú fos una nació homogènia, una rèplica dels estat nació francès o espanyol. La política envers els milions d'indígenes es fonamentava en el més absolut menyspreu, de manera que, quan es posaren en marxa algunes mesures suposadament indigenistes, l'objectiu sempre fou el mateix, l'assimilisme radical. Quan, el 1940, es creà un Ministerio del Trabajo y Asuntos Indígenas, la seva missió va esser impedir que els grans latifundistes acaparassin les terres de les comunitats índies que encara existien, però també anar introduint el castellà i la moneda entre els amerindis. La progressiva difusió de l'escola monolingüe i l'emigració massiva del camp cap a les ciutats, sobretot Lima, acceleraren el procés d'aculturació i molts d'indis abandonaren les seves llengües. Encara en els anys setanta i vuitanta, els qui parlaven quítxua i aimarà es trobaven entre els més pobres de Lima. Per ascendir socialment, semblava imprescindible la castellanització.

Malgrat això, el govern nacionalista d'esquerres del general Velasco Alvarado va fer cooficial el quítxua el 1975, però va xocar amb tota mena d'inèrcies. El 1976, aquest idioma es va introduir oficialment a l'ensenyament, encara que l'aprenentatge del seu idioma matern no generava entusiasme entre amplis sectors dels indis, que veien només en el castellà un factor de modernització. Amb tot, ni la Constitució de Fujimori del 1993 es va atrevir a prescindir de la cooficialitat dels idiomes amerindis. Tornant a Ollanta Humala, militar de carrera, el 2000 protagonitzà un aixecament frustrat contra el dictador Fujimori. Fou amnistiat poc després i col·laborà amb el president Alejandro Toledo (2001-2006), fill d'una família de jornalers de parla quítxua i casat amb una estudiosa de les civilitzacions precolombines.

El 2006, Ollanta Humala, ja desvinculat de l'etnocacerisme, intentà infructuosament ocupar la presidència del Perú, però fou derrotat pel crioll Alan García Pérez. El 2011, en canvi, aglutinà una àmplia coalició en la qual hi havia el seu partit, el Partit Nacionalista Peruà, i diversos grups d'esquerres, socialistes i fins i tot comunistes. A més, obtengué, en el darrer moment, el suport de l'expresident Alejandro Toledo i del premi Nobel Mario Vargas Llosa. Així, en la segona volta de les eleccions presidencials, el passat 5 de juny, es va poder imposar amb el 51,4% dels vots. Paral·lelament, el discurs d'Ollanta Humala s'ha anat moderant, tant des del punt de vista social com nacional. Sens dubte, avui aspira a conjugar el liberalisme econòmic amb avenços socials com una renda mínima per a les persones majors que no tenen cap mena de retir.

De totes maneres, significativament, la primera llei que ha signat Humala afavoreix els pobles indis. Es tracta de l'anomenada Llei de "consulta prèvia", que obliga les empreses mineres a sol·licitar l'acord de les comunitats indígenes dels territoris on volen ubicar les seves explotacions. Amb paraules del nou president, "amb aquesta llei volem que la veu dels indígenes sigui considerada com la d'autèntics ciutadans". Ja era hora.